Page 112 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

Ja hem vist les característiques de la producció gironina. Cal mesurar els grans
moviments i mostrar, a través d'alguns contractes, com es portava a terme aquest
lucratiu comerç per als mercaders i els paraires Entre 1300 i 1460, els catalans havien

estat els principals intermèdia ris comercials del mercat sicilià. Durant el període 1350-
1400, foren menys nombrosos (per raons demogràfiques evidents), però entre 1400 i

1460, representaren gairebé un terç dels mercaders coneguts a Sicília.

Entre les famílies gironines que s'hi instal·laren, trobem els Satrilla, presents també a

Saragossa, els Mitjavila (dels quals hi havia també una branca barcelonina); la
documentació siciliana permet així mateix de localitzar el mercader Joan Padrés del

1390 a 1433. Els gironins hi foren presents sempre, però d'una manera més important
entre els anys 1420-1440. Narcís Bordils s’instal·là a Trapani; molts d'ells facilitaren
l'entrada de la producció catalana al mercat sicilià. Tot plegat, prop d'una quinzena de

mercaders gironins s’instal·laren a Sicília per una temporada més o menys llarga en el
transcurs d'aquest període Els mercaders o paraires gironí venien sobretot draps al

mercat sicilià.

Coneixem 58 contractes de comandes comercials entre el 1371 i el 1400. Un contracte

avantatjós de l'any 1400 il·lustra aquesta pràctica: el paraire France Ginesta va rebre
74 lliures barcelonesos del mercader Ferrer Comelles en forma de draps que havia de

transportar a Sicilià en la nau d'un ciutadà de Barcelona, que dirigia Celleles, patró de
vaixell de Sant Feliu de Guíxols. Rebé també les comandes del seu pare, del seu germà i
fins i tot d'un barber: en total, 335 lliures i 15 sous barcelonesos. I com a noli de

tornada, el contracte estipulava que el paraire tornés amb productes d’esparteria, o
una esclava, o plata o or de Trípoli, o cotó de Malta. A canvi del seu treball, havia de

rebre un quart dels beneficis o quart diner. El document no menciona un producte que
formava part, també, del noli de tornada: es tracta dels cereals, per a l'exportació dels
quals calia una autorització especial anomenada tracte, que representava una taxa

variable segons els períodes, ja que aquest comerç era organitzat per l'estat.

___________________________________________________

*Girona Medieval, Crisi i desenvolupament (1360-1460) Christian Guilleré. Pag 20-21.

pag. 112