Page 110 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

La llana provenia de València, Menorca o de l’Aragó.

A partir de la segona meitat del segle XIV, l'aprenentatge a casa d'un paraire va estar
molt buscat: efectivament, més d'un terç dels con- tractes d'aprenentatge fets davant

notari fan referència a la draperia. El contracte més comú implicava, per part del
mestre, el menjar i beure, rarament l'allotjament, un o diversos vestits i calçons al final
del contracte, i de vegades una petita quantitat de diners. La durada era variable, de

dos a cinc anys. Era el cas de Pere Ros de Torroella de Montgrí, que es comprometé
per tres anys a casa del teixidor Pere Escales, o de Francesc Jordà, de Canet d'Adri, que

entrà d'aprenent a casa de Narcís Ginesta per a un període de dos anys. Els draps
fabricats a Girona i exportats a tota la Mediterrània responien als fenòmens de moda:
el color i la qualitat que tenien responien al mercat.

Girona i els seus voltants eren uns dels centres importants, al mateix nivell que

Perpinyà, Mallorca, València i Barcelona. Aquesta producció va assolir tanta
importància que la Generalitat d'ençà de la seva creació imposà una taxa per al tèxtil, i
la part de Girona representà -amb Lleida, Tarragona i Tortosa- un quart dels ingressos

de la bolla de plom, unes 6.880 lliures barceloneses el 1428 Els draps gironins eren
coneguts i apreciats: hi havia els gambellini, una mena de camelin imitant la draperia

flamenca; les palmelles, les beghinati i els Belvi, imitacions dels draps de Beauvais.
Quant als colors, dominaven els blaus, els atzurs, però també els draps mesclats;
també trobem els burells. Els paraires podien associar-se per exportar, com feren en

Joan Valdemya i en Nicolau Llogaia l'any 1400.

___________________________________________________
*Girona Medieval, Crisi i desenvolupament (1360-1460) Christian Guilleré.

pag. 110