Page 108 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

Els preus coneguts superaven els 40 sous la mitgera, dir, el quàdruple del preu mitjà.
Els Jurats van fer venir gra de Borgonya, que pagaven, transport inclòs, fins a 40 sous la

mitgera. Els preus del gra baixa ren en el decurs del període 1375-1391, però
tanmateix es mantingueren a un nivell superior al que tenien abans de la crisi, i

sobretot estaven marcats per variacions importants, especialment en el moment del
pas dels armanyaguesos. L'última dècada del segle fou la més estable. En canvi, els
primers anys del segle XV, i del decenni 1410, es caracteritzaren novament per una

brusca alça del preu del blat. La situació es va restablir seguidament i es mantingué
relativament estable fins al 1460 (amb una oscil·lació mitjana inferior al 15 per cent).

Els índexs dels altres productes agrícoles són massa fragmentaris per re presentar una
base prou fiable: podem deduir que els preus de l'ordi es mantingueren més baixos i
estables, perquè el seu consum tenia tendència a baixar, fins a esdevenir un consum

menor que el del blat, en relació també al període precedent.

Observem que el vi era car en el període 1370-1400, com el blat; però aquestes
pujades brusques corres- ponien a d'altres paràmetres. Al segle XV, notem, així mateix,
una relativa estabilitat dels preus industrials. Es una dada important a tenir en compte

perquè implicà una certa estabilitat dels salaris que, després de les alces causades per
les epidèmies tenien una lleugera tendència a baixar es coneix el salari de les fàbriques

gràcies als diferents comptes d'obres: el jornal diari ens permet de remarcar que les
pagues no variaren gairebé en tot l'any en la regió mediterrània, arribaren al màxim
durant la dècada 1370-1380 i que després s'estabilitzaren, especialment al llarg de la

primera meitat del segle XV. D'igual manera, els salaris nominals van augmentar més
ràpidament per als manobres que per als obrers qualificats, com els picapedrers, fet

que confirmen les observacions d'altres llocs. Finalment i no es tracta d'una para- doxa
insignificant, les condicions de vida dels ciutadans foren francament dolentes durant la
segona meitat del segle XIV en particular durant els anys 1374-1391: justificaren ben

segur les onades de violència i els assalts als calls jueus. Les condicions de vida foren
molt més fàcils durant la primera meitat del segle XV, moment del desenvolupament

de la producció drapera, però finalment va ser en aquest context, lli- gat potser a una
crisi de subsistències al camp, que va esclatar la Revolució Catalana.

___________________________________________________

*Girona Medieval, Crisi i desenvolupament (1360-1460) Christian Guilleré. Pag 12-13.

pag. 108