Page 111 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.
P. 111
EL COMERÇ A LLARGA DISTANCIA.
Fins a mitjans de segle, les direccions del comerç a llarga distància dels gironins foren
molt variades: predominava València, però també hi trobem Sardenya i el nord
d’Àfrica. No coneixem gaire el període 1360-1370 perquè els registres de Ramon
Bruguera, notari de la ciutat, no s'han conservat. Però a partir del 1370, destacava el
comerç amb Sicília. Si fins a mitjan segle els mercaders gironins exportaven productes
de la terra i artesanals, d'ençà de 1375-80, els draps gironins esdevingueren
pràcticament l'únic producte d'exportació; la documentació siciliana també confirma
aquesta realitat. Però, abans calia procurar-se la primera matèria, sovint el drap cru o
la llana: els mercaders gironins s'havien ben instal·lat a València, i també a Saragossa.
Img: El trajecte marítim de Sana Úrsula, detall d’un retaule del segle XIV. Les naus son representatives de les
emprades pels catalans del mateix segle/santaursulavirgen.blogspot.com.es.
La família Prohençal, els Satrilla i els Carreres es troben citats sovint en la
documentació local i fins i tot en els manuals dels notaris de Saragossa. Així, el 1385,
Ramon Prohençal va for- mar una societat amb Francesc Satrilla i dos altres mercaders
de Barcelona. Reconeixia haver rebut una comanda de 30.000 sous barcelonesos de
tern d'un jueu saragossà: aquesta quantitat es podia utilitzar durant tres anys, per
terra, mar i aigua dolça, i suposava el quart diner per als mercaders. Però és el mercat
sicilià el que restà per als gironins un mercat essencial a partir dels anys 1370 fins
pràcticament la Revolució de 1462, gràcies a la seva flota de comerç de Sant Feliu de
Guíxols.
pag. 111
