Page 114 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

Img. Una de les feines típiques del camp: fer el paller/alexasensio.blogspot.com.es

Qui eren els remences? L'estudi dels capbreus de la vegueria de Girona assenyala que
a Santa Cristina d'Aro, Sant Sadurní o a Cassà de la Selva, els remences representaven

entre el 25 i el 40 per cent de la població pagesa, i que els grans terratgers prenent
l'exemple de Santa Cristina d'Aro, també es trobaven en situació de remença. Ens
trobem davant un hàbitat dispers en masies. Així doncs, la revolta d'una franja

benestant de la pagesia caracteritza aquest conflicte. L'anàlisi dels ingressos de la Pia
Almoina, deixant de banda els censos, mostra un canvi de tractament del món pagès a

partir dels anys 1370-80. Anteriorment, la recompra (la remença pròpiament dita) era
consuetudinària i al preu fet de 2 sous 8 diners per a les noies solteres, més car per als
nois que abandonaven un mas servil: però durant la primera meitat del segle XIV, no

superà mai els 50 sous barcelonesos. D'altra banda, passada la pesta, i per raons
demogràfiques evidents, augmentà de manera substancial per superar àmplia- ment

els 100-120 sous barcelonesos, que representava una quantitat molt elevada. La
documentació permet de reconèixer, sobretot a les zones de muntanya, hàbitats
abandonats després de les epidèmies, els anomenats masos rònecs. Algunes

constitucions, com la del 1432, Commorantes, intentaren mantenir la població rural al
seu medi L'apropiació de la terra era, precisa- ment, un objectiu essencial. I fou en els

anys 1380 i en aquest context epidèmic que s'exacerbà l'acció de la primera generació
remença Es va produir llavors en el camp gironí una presa de consciència evident, la
qual, a final del decenni, va conduir a aldarulls que es traduïren en la devastació del

pag. 114