Page 106 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

Img: Segell de cera Pere el Cerimoniós/ Arxiu Nacional de Catalunya.

Els homes d'armes i les companyies provinents d'Armanyac i de Comenges donaven

suport al comte, i amenaçaven Girona. La defensa costà prop de 50.000 sous a la
ciutat. Els anys següents les amenaces foren esporàdiques. La ciutat va nomenar un
cap mili tar, un capità, per afrontar-les. El 7 de novembre de 1389 es va anunciar

l'entrada de les companyies al Rosselló.
___________________________________________________

*Girona Medieval, Crisi i desenvolupament (1360-1460) Christian Guilleré. Pag 8.

Tot el nord de Catalunya patí incursions periòdiques. Aquestes tropes estaven

perfectament equipades: fins i tot dis- posaven de material d'artilleria (60 bombardes i
diversos milers de comba- tents). Durant cinc mesos, entre novembre de 1389 i abril

de 1390, els armanyaguesos dominaren pràcticament tota la vegueria i s'hi
comportaren com en país conquerit. Més endavant, el rei imposà una taxa al camp per
aturar el comte de Foix que s'havia internat a l'Empordà. Un rebut recorda que els

prohoms de Biert, Adri, Montcalb i Montilivi, del terme de Rocacorba, donaren 45
florins per 30 focs per a l'exèrcit contra el comte de Foix. Precisament era el camp de la

vegueria el que es trobava més amenaçat: alguns eclesiàstics gironins deploraven
l'abandonament dels masos i la disminució dels ingressos senyorials al camp. També
localment, alguns nobles o barons tenien conflictes amb la ciutat de Girona: Gastó de

Montcada es volia apropiar la jurisdicció de Cassà de la Selva que havia esdevingut
carrer de la ciutat, i l'atacà salvatgement el 1391: va cremar el castell. Després, malgrat

que es produïren algunes turbulències feudals i que regnà un cert clima d'inseguretat
fins al bandolerisme, eren ben lluny les dificultats de final del segle.

pag. 106