Page 102 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.
P. 102
Com afecta la pesta a Catalunya ?
Els països Catalans van ser atacats de nord cap a l’est. El primer territori continental
afectat fou el Rosselló. Més tard Marsella al 1347, tot seguit Avinyó, Narbona,
Carcassona i Perpinyà. Després d’aquest llarg recorregut va acabar arribant a
Catalunya, pels Pirineus.
Girona començà a patir la pesta negre a mitjan maig i Barcelona, la patí des del
començament del mateix mes, com Tarragona.
Més al sud encara, a la ciutat de València, hi va irrompre pel maig.
El fet que el mal arribés a Girona, Barcelona i Tarragona amb tan poca diferència de
temps permet sostenir la hipòtesi que hi devia penetrar per via marítima(directament,
o a través del port de Sant Feliu de Guíxols) portant embarcacions procedents de
Mallorca. Aquí l’epidèmia actuà molt aviat, es detectà ja al final de març, a l’abril causà
els majors estralls i va perdre intensitat al maig.
A Girona quan hi havia la Pesta negra va aparèixer un senyor vestit de pallasso,
anomenat Tarlà que va fer animar a la gent de Girona.
Conseqüències de la malaltia :
La Pesta Negra va devastar Europa, Àfrica, i Àsia a mitjans de segle XV. Aquesta
malaltia va acabar amb la vida d’un terç de la població d’Europa, amb nombroses
onades, que van acabar en total amb més de 25 milions de persones a Europa i de 40 a
60 milions a Àfrica i Àsia.
La mortalitat de les zones contagiades de l’epidèmia augmentava de manera extrema.
Les conseqüències socials de la Pesta Negra van arribar molt lluny. Ràpidament es va
acusar als jueus de l’expansió de l’epidèmia, a través de la infecció de pous. A les
ciutats, els barris es van dividir segons les ètnies, i es van iniciar pogroms jueus,
persecucions i assassinats dels jueus, cosa que va provocar la fí de les comunitats
jueves.
Tot i que els líders religiosos van voler impedir aquesta situació, la gravetat de la Pesta
no els permetia tenir èxit.
A Catalunya, els tractats mostren que la pèrdua de població va comportar la
disminució de treball el camp i de la producció agrària en els camps.
pag. 102
