Page 98 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

dels mendicants. En primer lloc, hi havia la catedral, amb el bisbe, alts dignataris,
ardiaques, els dotze canonges d'origen noble i els dotze preveres que, per tal d'obrir cl
capítol als qui no pertanyien a la noblesa, hom va instituir al costat dels canonges.

Img: Tomba de Bernat de Vilamarí/Pedres de Girona
A més, hi havia un nombre extraordinari de clergues beneficiaris: 120 a la mateixa seu,

35 a Sant Feliu, 8 a Sant Marti Sacosta. Els monestirs benedictins de Sant Pere de
Galligants i de Sant Daniel eren habitats, respectivament, per una quinzena de monjos

o monges cadascun. Per acabar, hi havia una vintena de capellans més desservint les
parròquies de la ciutat o les diverses institucions caritatives. En total, més de 200
religiosos. Els ordes mendicants van desenrotllar- se a partir del segle XIII i van

beneficiar- se, els Menors en primer lloc, de l'estada del benaurat Francesc a la casa de
la família Guerau. El creixement de certs ordes també pot ser explicat per

determinades estratègies familiars, com seria el cas de les clarisses entorn del 1330.
Des del punt de vista numèric, els monestirs més importants dominics i franciscans
podien fins i tot depassar la trentena de frares, al Carme n'hi havia uns 25.

Img: Sant Pere de Galligants/© Kite_rin - ShutterStock

pag. 98