Page 93 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

En termes globals, fins al 1330 la Corona va exigir poc. Una bona part de l'esforç fiscal
era suportat per la col·lecta jueva, i les contribucions i subsidis pagats pels cristians no
van ser a fons perdut, ja que sovint no eren més que pagaments dels subsidis

tradicionals, com el bovatge o la quèstia En època d'Alfons IV, i sobretot de Pere el
Cerimoniós, la fiscalitat esdevingué més feixuga. Encara, fins al 1345 l'aportació de la

col·lecta jueva fou decisiva, per donar pas a una participació més important de la ciutat
i l'Església, en una situació de facilitats motivades per l'aparició de noves formes de
finançament, de conseqüències que no podran ser mesurades fins una generació més

endavant. Es ara que podem parlar de revolució financera.
________________________________________________

*Girona Medieval/L’etapa d’apogeu.1285-1360/Christian Guilleré.

EL CREDIT.

En qualsevol societat, present o passada, el recurs al crèdit esdevé un mecanisme

essencial. Per això, seria incoherent de voler descriure l'economia d'una societat

preindustrial sense fer-ne esment. Gairebé la meitat de les actes dels registres
notarials de la Girona baix-medieval corresponen a contractes de crèdit de diverses
menes. La relativa escassetat de numerari i la manca de liquiditat de les caixes dels

mercaders van convertir el crèdit en una activitat de primer ordre. També cal tenir en
compte que l'Església prohibia als cristians les pràctiques creditícies. Això, almenys per

un temps, va deixar el camp lliure als jueus, veritables professionals del préstec, que a
Girona formaven una important aljama, la qual ja comptava amb uns quants segles
d'existència.

A l'època, el crèdit es presentava de dues formes diferents: el préstec en diner i la
venda a crèdit. En la documentació ambdues hi eren representades meitat per meitat,

llevat dels períodes primaverals quan la transició entre una collita i la següent solia
provocar una puja sensible del preu dels cereals La venda a crèdit era practicada amb
tots els productes tèxtils per citar un exemple rellevant a tots els nivells, des de la

producció a la comercialització. Els paraires compraven a crèdit als mercaders en
general, a un termini de tres mesos les matèries primeres, la llana, el pastell... Quan els

paraires venien els draps manufacturats a les fires, els drapers que els compraven
també pagaven al cap de tres mesos o en la data de la fira següent. Aquests mateixos

pag. 93