Page 97 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

dots nupcials, i a l'enriquiment d'un bon nombre d'artesans, com va ser el cas dels
Beuda, originàriament artesans del cuir, que van fer fortuna i s'integraren en el
patriciat local només en una generació. Els censals i violaris també van signi- ficar un

cert alleujament de la situació financera dels pagesos, que podien tro- bar diners a un
interès més baix que el que demanaven els prestamistes jueus, els quals van haver-se

d'especialitzar en el préstec a termini molt curt. Els documents de la dècada 1340-1350
són prou expressius: un total de 80.000 sous barcelonesos prestats segons les noves
modalitats, les tres quartes parts a presta- taris pagesos. Aquesta quantitat és molt

semblant al valor total del crèdit atorgat pels jueus en el període 1320-1330. En
definitiva, una veritable revolució de con- seqüències socials decisives, que marcà

profundament la història de Catalunya fins pràcticament a les envistes del segle XX.

ELS ECLESIASTICS.

El grup eclesiàstic tenia un pes numèric certament important en la Girona medieval.

Essent la ciutat seu episcopal, la Cúria va créixer en el pas del segle XIII al XIV i, en part

per influència dels ordes mendicants, la pràctica religiosa va evolucionar en el sentit de
la multiplicació del nombre de misses que se celebraven, fet que va provocar un
augment important dels beneficis disponibles. La construcció de la catedral gòtica, que

es va fer en la seva part essencial entre principis del segle XIV i del XV, amb la seva
abundància de capelles i d'altars, és l'expressió més elevada d'aquesta tendència al

creixement del culte. No és gens estrany, per tant, que el nombre d’eclesiàstics
augmentés de forma considerable en la primera meitat del segle XIV.

L'Església pagava certes imposicions reials, com ara el bovatge o la dècima, i també
havia de contribuir al finançament d'algunes obres públiques d'interès comú, com les

muralles de la ciutat. En contrapartida, estava totalment exempta del pagament de la
talla i, quan es col·lectava fogatge, els focs eclesiàstics eren comptats a part. Cal
distingir entre els membres dels ordes mendicants que no tenien cap possessió i

depenien de la cari tat dels fidels i el clergat secular i els ordes tradicionals, que tenien
propietats vegueria i, per tant, apareixen ocasionalment en algun registre fiscal. Així,

per tal d'avaluar el nombre de per sones dependents d'aquest estament que vivien a
Girona vers el 1360, acudirem comptes del delme pel que fa al clergat secular i als
ordes tradicionals, i a la documentació notarial i altres fonts complementàries en el cas

pag. 97