Page 99 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.
P. 99

La gran diferència entre ambdues tipologies clericals residia en el fet que el clergat
                  secular i els benedictins posseïen terres i jurisdiccions, mentre que els mendicants
                  havien fet vot de pobresa absoluta i vivien de la caritat. El patrimoni del Capítol de la

                  catedral, que, a grans trets, s'havia constituït entre els segles IX i XII, era gestionat pels
                  canonges en el marc de les pabordies. N'hi havia nou, cadascuna amb un paborde al

                  cap- davant, i administraven propietats, drets i rendes agrupats amb una lògica
                  geogràfica i econòmica alhora. A més, cal considerar el canonge encarregat dels
                  comptes de l'obra de la Seu. En el cas dels framenors, per exemple, el sosteniment

                  restava assegurat per les deixes testamentàries dels fidels que anaven destina des a dir
                  misses, a la taula comuna o l'obra-, o pel patrimoni heretat d'alguna persona morta

                  sense descendència, sense deixar de banda les donacions fetes pels jurats gironins o
                  pel mateix rei.
                  ________________________________________________

                  *Girona Medieval/L’etapa d’apogeu.1285-1360/Christian Guilleré.



                                               LA PESTA DE 1348.


                  Context Històric/ Cronològic :




                  La Pesta Negre va esclatar al voltant del 1348.

                  En aquell moment Europa es produïa una crisis agrària per males collites, mal temps i
                  collites de poca qualitat, per això es va estendre la fam per tot el continent. Això va
                  facilitar el contagi, ja que una població dèbil tenia més mortalitat i risc de contraure
                  malalties.


                  En aquell moment, també hi havia moltes guerres entre senyors feudals per dominar
                  territoris, i les terres on passaven els exèrcits eren saquejades. Hi havia molts
                  bandolers i inseguretat als camins.


                  Per últim, era una època de revoltes socials. La gent marxava del camp, i anava a les
                  ciutats, on tindrien més oportunitats. Al faltar mà d’obra, va baixar la producció, i els
                  senyors feudals van pujar els impostos per compensar. Els pagesos, farts de les rendes
                  tan elevades, es van revoltar contra el senyor, demanant millors tractes. També a les
                  ciutats, els més desafavorits van exigir una millor qualitat de vida, com millors sous,
                  dret a treballar o accés a càrrecs municipals.


                  Tots aquest incidents van comportar unes condicions que van afavorir a la expansió de
                  la Pesta Negra.



                                                                                                 pag. 99
   94   95   96   97   98   99   100   101   102   103   104