Page 95 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

de l'infant Alfons Al principi del segle XIV, les vendes a crèdit de productes tèxtils
suposaven el 23 per cent dels contractes passats a les nota- ries gironines; els crèdits
amb participació de jueus, el 16,3 per cent; les comandes dipòsit, el 5,5 per cent, i els

préstecs amicals, el 3 per cent. Així, doncs, el crèdit cristià ja es trobava molt
desenvolupat, però, si parlem només del préstec en diners, encara es trobava

majoritàriament en mans dels jueus, els quals apareixien en la meitat dels contractes
d'aquesta modalitat i controlaven les dues terceres parts del diner prestat.
________________________________________________

*Girona Medieval/L’etapa d’apogeu.1285-1360/Christian Guilleré.

CENSALS I VIOLARIS.

L’aparició dels censals i els violaris, que van capgirar el mercat del crèdit a Catalunya,
va esdevenir en el context particular que hem descrit en el capítol anterior i en un

moment situat a mitjan segle XIV. Contràriament al crèdit que oferien els jueus, que
era a curt termini llevat del cas d'insolvència del deutor les noves modalitats creditícies

eren sobretot a llarg termini, amb paga- ment fraccionat i practicable pels cristians
sense estar exposats a la condemna eclesiàstica; a més, el nou sistema va permetre la
consolidació del deute de les institucions públiques. Els primers contractes van

aparèixer en la documentació durant els anys 1330.

Els primers violaris comencen a ser venuts de forma esporàdica per alguns nobles i a
ser comprats per ciutadans de Girona, iniciant un procés que els enriquiria de manera
considerable. La primera institució que va vendre censals va ser l'aljama, que, des de

llavors, aniria augmentant el seu nivell d'endeutament. Però, el gran període de les
rendes va començar poc després de 1340. Per exemple, el 1342, la municipalitat va

deixar de manllevar als jueus i va emetre els primers violaris, subscrits per persones
del grup dirigent de la ciutat, mercaders com els Ramada, Pavia, Hospital canvistes
juristes i ciutadans, amb capitals que anaven de pocs centenars de sous a uns quants

milers.

Quan la ciutat volia emetre deute havia demanar permís al rei, i ho féu cada vegada
amb més freqüència. El 1343 h havia tretze subscriptors. El 1360 ja eren 23, alguns dels
quals tenien títols per un valor de 5.000 sous. En aquest moment la projecció financera

pag. 95