Page 92 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.
P. 92

Durant molt temps, la fiscalitat reial damunt les comunitats locals del seu domini va
                  prendre la forma d'uns subsidis consuetudinaris: el bovatge i el monedatge. El 1258, va

                  ser declarada l'exempció del monedatge i, des del 1285, la ciutat fou alliberada de
                  pagar el bovatge per poder finançar la seva reconstrucció després del setge, mentre

                  que va continuar-se pagant als pobles dels voltants. Un altre tribut que era reclamat al
                  braç reial, la quèstia, no va afectar gaire la ciutat, ja que en un primer moment en va
                  estar exempta, i el 1315 va pagar-ne el rescat. Finalment, la participació dels gironins

                  en el sosteniment de la fiscalitat reial, en la primera meitat del segle XIV, va estar
                  limitada al finançament d'algunes campanyes concretes, generalment lligades a

                  l'expansió militar del país (Múrcia, Sardenya, guerra contra els genovesos), mitjançant
                  el pagament d'una imposició.
                  Però l'aljama jueva i la seva col·lecta van compensar amb escreix la feble contribució

                  dels cristians. A més de pagar el trahut, fixat a començament del segle XIV en 13.300
                  sous cada any, a final del regnat de Jaume II va duplicar la seva aportació per la via de

                  les contribucions extraordinàries. En el regnat d'Alfons IV, la pressió fiscal encara va
                  accentuar-se. El 1328, la part del coronatge del nou rei a pagar per la col·lecta jueva de
                  Girona va ser fixada en 30.000 sous, i el maridatge va ser pagat a títol de maridatge del

                  rei. A més, hom va demanar un subsidi cada any i, excepcionalment, dos el 1335, l'un
                  per causa de la guerra i l'altre per la declaració dels béns (el manifest) En aquesta

                  ocasió, el porter reial Arnau Gassol va recollir 120.000 sous. Fins al moment de la
                  separació entre les aljames de Girona i de Besalú (1344-1345), les exigències fiscals als
                  jueus van ser molt for tes, desproporcionades respecte de la contribució dels cristians.

                  La participació de l'Església en la fiscalitat es realitzava mitjançant la dècima, que ella
                  mateixa s'encarregava d'organitzar i recaptar. També va col·laborar en l'expedició de

                  Sardenya i en les campanyes dels anys 1350-1360, en el difícil context de la guerra
                  contra els genovesos i l'aixecament de Sardenya.



















                                *Img: Croat Jaume II, Barcelona (1291-1327)./Col·lecció Marc Carol (Cerdanya).


                                                                                                 pag. 92
   87   88   89   90   91   92   93   94   95   96   97