Page 87 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

actuar. Cada pabordia, designada amb un dels mesos de l'any, posseïa illes de cases
senceres en els diferents barris de Girona, però la seva presència fora ciutat encara era
més extensa, en molts llocs dels actuals Gironès i la Selva i, en menor mesura, de

l'Empordà i la Garrotxa. Per exemple, la Pabordia de Febrer tenia el centre a Castelló
d'Empúries, la de juliol a Cassà de la Selva. A més, les dificultats de la hisenda reial van

ser aprofitades per l'Església per reforçar encara més el seu poder temporal Aquests
trumfos li permetien una actuació reeixida en múltiples terrenys, sobretot en
l'organització d'un sistema molt eficaç d'assistència als desvalguts, amb almoines i

hospitals, També era el principal generador de feina en el sector de la construcció, ja
que fins a mitjan segle XIV les principals obres urbanes foren d'origen eclesiàstic, i a

voltes podien durar desenes d'anys. Des del començament del segle XIV. la part alta de
la ciutat era habitada gai rebé exclusivament per clergues, fet que en determinà
l'organització cultural i administrativa. Hi havia quatre parròquies: la ciutat vella

pertanyia a Santa Maria de la Seu; més al nord, situada en el burg de Sant Pere de
Galligants, Santa Eulàlia Sacosta abasta des de Campdorà fins al Galligants a l'altra

banda d'aquesta riera, començava la parròquia de Sant Feliu, molt extensa, que
arribava fins al veïnat de Vila-roja i més enllà; finalment, a la banda esquerra de
l'Onyar, hi havia la del Mercadal. L'administració de les parròquies anava a càrrec dels

rectors respectius, amb els seus diaques, i la gestió temporal depenia dels obrers,
persones laiques que recollien i administraven els fons necessaris per a la construcció.

*Img: Sepulcre de Pere de Rocabertí, Catedral de Girona/Pedres de Girona.

*Girona Medieval/L’etapa d’apogeu.1285-1360/Christian Guilleré.

pag. 87