Page 82 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.
P. 82
En el primer cas, que era el de la Catalunya del segle XIV, les crisis eren d’origen
agrícola i creaven desequilibris temporals, sense desembocar en els fenòmens
inflacionistes, propis d’avui dia.
A escala local, els preus responien a les relacions entre l’oferta i la demanda. Encara
que seria molt difícil de dibuixar la corba dels preus alimentaris, de les matèries
primeres, dels productes industrials i del mercat immobiliari, es pot arribar a presentar
la tendència general de cadascun d’aquests sector.
Pel que fa als salaris, cal dir que no obeïen les mateixes normes que avui dia
distribuint-se en una diversitat de possibilitats que anaven des de les soldades anuals
dels servents o els fadrins, fins als jornals diaris que es pagaven als treballadors de les
grans obres de construcció. Els preus dels cereals eren establerts per mitgeres, unitat
de capacitat que variava d'una zona a l'altra, equivalent a 35-40 quilos. Els preus
habituals mitjans es movien entorn 8-9 sous en el cas del forment i dels 3-4 sous, en el
de l'ordi El vi es mesurava amb la somada, encara que normalment els preus ens són
donats a la documentació en botes la sisena part d'una somada i oscil·laven forta.
ment, de 10 a 28 sous barcelonesos la bota.
Val a dir que els propietaris de vinyes solien ser cristians, ja que els jueus es limitaven a
comprar la verema i vinificar-la segons els principis de la llei mosaica. Heus aquí
algunes altres referències de preus de productes alimentaris: el sac d'avellanes, que
contenia 6 mitgeres, valia 40 sous el 1360, moment en què el preu s'havia estabilitzat
després d'una tendència a l'alça durant tota la primera meitat de la centúria; la carn de
porc, que era la més consumida, provenia de porcs engreixats o de garrins que hom
comprava per engreixar a casa; en aquest cas el preu baixava a la meitat -8 sous per un
porc per engreixar, el 1340. Cal esmen- tar que els porcs de la zona eren molt apreciats
pels rossellonesos i els habitants del Llenguadoc, i entorn del 1330 fins i tot en venien a
comprar. Els preus dels productes industrials també van seguir una tendència
sensiblement alcista durant tot aquest període, sobretot la mà de paper consumit cada
vegada més per part dels notaris-, la quartera de calç i el miler de teules, aquests dos
productes ben expressius de l'auge del sector de la construcció. Els criats, serventes,
dides i altres dependents domèstics eren contractats formalment i per una durada
mínima d'un any. Les remuneracions, que depenien dels serveis a prestar i de la
conjuntura econòmica, també ho eren. Abans de la pesta de 1348, quan hi havia molta
oferta, els criats guanyaven uns 75 sous a l'any, i les serventes entre 45 i 50, els
aprenents d'oficis artesanals podien arri- bar als 110 sous i fins i tot als 120, com en el
pag. 82
