Page 86 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

deutes del difunt rei Jaume. A partir del regnat de Pere el Cerimoniós, els monopolis
reials sobre la mesura dels grans, les lleudes i altres drets van ser alienats, amb gran
profit d'uns quants notables gironins, els Santmartí, els Rafart i altres. Les relacions

entre el comte-rei i la ciutat, malgrat estar fonamentades en una forma evolucionada
de pactisme, no van estar totalment lliures d'ambigüitat. Això es veu en la qüestió de

les jurisdiccions El rei havia promès no alienar les de la vegueria, però va cedir a la
pressió dels nobles i va fer el contrari, deixant la ciutat en una situació difícil. Duplicitat
de la Corona?, contradicció inherent al sistema politico-social? En el cas del sometent,

alienat a l'Església, i en el de la venda de la jurisdicció de Cassà de la Selva, el rei, i la
ciutat, es col·locaren en pitjor situació per la pèrdua de mitjans d'acció militar. Havent

perdut el sometent, els homes del domini eclesiàstic ja no havien de seguir la crida del
veguer. En el cas de Cassà, es perdien 2.000 homes d'armes en una futura mobilització.
Comptat i debatut, tot és una qüestió d'homes. El veguer Bernat Montbou,

representant del rei a Girona en el moment de la recuperació del regne de Mallorca, va
trair la ciutat i el seu senyor en la batalla de Foixà.

________________________________________________
*Girona Medieval/L’etapa d’apogeu.1285-1360/Christian Guilleré.

ELS BISBES DE GIRONA.

A més de clau del regne, Girona també és cap de bisbat, i ha estat regida gairebé en

exclusiva per la institució religiosa durant molt temps. En el que considerem, es va
produir un repartiment del poder amb els laics en ascens. Amb tot, els bisbes van
continuar essent personatges determinats, senyors banals i jurisdiccionals. En el

transcurs d'aquesta etapa d'apogeu, la mitra va canviar de cap nou vegades. Però tot
indica que va ser una etapa de burocratització: organització del funcionament del

palau episcopal -construït els anys 1320-i de l'arxiu episcopal, compilació dels grans
cartularis, reiteració de les visi- tes pastorals per tota la diòcesi. La major part
d'aquests bisbes foren membres de les famílies nobles de Catalunya (Vilamarí,

Rocabertí, Montcada, Cruïlles). Només hi va haver un aragonès (Pere d'Urrea). Encara
que el bisbe de Girona no va arribar mai a disposar de la jurisdicció -contràriament al

civil veritable cas de Vic l'Església fou el primer poder local, controlat pel comte de
Barcelona i els feudals del seu entorn El formidable patrimoni constituït per la
propietat mobiliària eclesial, a la ciutat i vegueria, proporcionava els mitjans per

pag. 86