Page 88 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

LES ELECCIONS.

La pedra angular de qualsevol sistema polític són les eleccions. Quants tempteigs i

fracassos, per arribar plena. ment a un sistema que satisfaci la comunitat! Fra Francesc
Eiximenis, amb esperit de consens, assenyalava, en el Regiment de la Cosa Pública, que

s'havia de fer el que calgués per tal d'aconseguir el regnat de la concòrdia en la
comunitat. Pot ser que a la llum de l'experiència que va viure a Girona? Tanmateix, les

eleccions locals d'aquells anys plantejaven un grapat de problemes Barcelona i a
València. El privilegi de 1284 no era gens explícit. Calia que la universitat o el conjunt
de prohoms n'escollís dos d'entre ells per cada mà, és a dir, sis en total. Però les tres

mans no estaven gens definides, llevat dels noms major, mitjana i menor. Passava una
cosa semblant en el privilegi de 1344, encara que feia més precisions, però la pràctica

de les eleccions i les realitats sòcio-econòmiques permeten que hom pugui deduir-ne
una idea més precisa de cara a la seva aplicació.

*Img: Portada del regiment de la cosa publica impresa a Valencia l’any 1499.

En moments de forta tensió social, com els anys 1320, hom observa que les aliances
sempre es produïen entre les mans major i mitjana, mentre que el poble defensava la
mà menor. Poc més tard, la Corona va fixar les regles del joc en matèria d'eleccions. El

1338, per posar un exemple, l'elecció dels jurats es va fer segons el procediment
descrit a continuació. Una volta reunits tots els electors, cada mà va escollir

pag. 88