Page 89 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

separadament dos representants, els electors dels futurs jurats. Generalment, a manca
de casa de la vila, les eleccions tenien lloc al claustre del monestir de Framenors. Els sis
electors, amb plena consciència d'estar escollint els jurats, prestaven jurament davant

l'assemblea i, tot seguit, cada parella d'electors designava els dos jurats de la seva mà.
En definitiva, aquesta complicada elecció indirecta tenia tot l'aspecte d'una cooptació.

A Barcelona, també s'havia organitzat un sistema semblant, encara amb una elecció
intermèdia més. Amb tot, fins al 1344 hi ha nombro sos esdeveniments que mostren
que les eleccions plantejaven problemes. Les bregues i la violència e moneda

comuna dins i fora de l'elecció. El 1339, el rei va ordenar que els electors no podien
sortir de l'església del convent de Sant Francesc fins que no haguessin sortit escollides

per sones aptes com a jurats. A més, aquests mateixos electors també designaven els
oïdors de comptes i els obrers.

El 1345 es va donar un pas endavant important: la reducció del nombre de con- sellers
a 80, ja que n'hi havia tants que no era possible que s'entenguessin entre ells. Heus

aquí una conseqüència del creixement urbà i econòmic de la ciutat. De fet, però, el
sistema de cooptació perfecta va ser instaurat llavors: l'1 de gener el dia de ninou els
jurats sortints escollien els 80 consellers, els quals, al seu torn, designaven els sis nous

jurats. Aquest privilegi no esmentava cap repartiment dels consellers segons les tres
mans. Va ser abolit, per tornar a ser declarat en vigència el 1393 La realitat sòcio-

política de les mans pot ser copsada mercès a la identificació en el fogatge de 1360
dels gironins que van ser jurats. Les contribucions mitjanes, distribuïdes per mans,
segueixen una jerarquia (260, 192 i 132 sous), però alguns jurats de mans superiors

van pagar una contribució inferior a alguns dels que figuraven en mans inferiors. Amb
aquestes dades a la mà, i podem parlar de jurats dels rics i jurats dels pobres.

________________________________________________
*Girona Medieval/L’etapa d’apogeu.1285-1360/Christian Guilleré.

EL PODER A GIRONA.

En aquestes condicions, cal que ens preguntem qui eren els que dirigien l'òrgan

executiu col·legiat de la ciutat, a quins medis socials pertanyien. Al costat del consell
limitat a 80 persones, les mes sàvies i competents, hi havia els jurats, dels quals tenim
la llista completa des del 1320. En principi, el sistema estava basat en el repartiment

pag. 89