Page 91 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

que els menestrals havien esta allunyats del govern municipal. El procediment
d'elecció, afavoridor de la cooptació, pot explicar aquesta exclusió.

Pel que ha estat dit, les solidaritats professionals feien un paper destacat en l'accés a la
representació política. Sem bla ser que les solidaritats familiars també, almenys en les

mans major i mitjana. Quatre llinatges, els Sitjar, Sunyer, Estruç i Bordils, totalitzaren
42 càrrecs de jurat sobre 108 de possibles. A més, aquestes famílies principals estaven
alia- des amb alguns cognoms de la mà mitjana, com els Bordils-Escala, que, al seu

torn, van integrar els Campllong (mercaders), Vivars i Caselles Guristes), i encara els
Sarriera Així, les nissagues influents van poder conservar el poder mercès a una

obertura cap a les famílies de la mà mitjana, aconseguint frenar l'erosió dels troncs
parentals principals, que ja començava a ser constatada. En definitiva, el sistema
d'organització política de la primera meitat del segle XIV estava fonamentat en una

oligarquia de ciutadans, mercaders i juristes.
________________________________________________

*Girona Medieval/L’etapa d’apogeu.1285-1360/Christian Guilleré.

LA FISCALITAT.

Des del moment que una comunitat s'organitza, li cal satisfer un determinat nombre

de despeses (funcionament, inversions, propaganda, etc.), que impliquen una
contrapartida fiscal En el quadre d'un estat centralitzat, a més, cal satisfer les

exigències del monarca, fins i tot si aquesta centralització és formal. En aquest capítol,
el període també es caracteritza per les vacil·lacions, que demostren que no hi ha
sistemes perfectes i que les relacions de força entre els grups socials influeixen en la

tria del sistema.

*Img: Voltes de la plaça del vi anomenada també de les Albergueries.

pag. 91