Page 94 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

drapers o botiguers de draps i teles venien a crèdit a la seva clientela, que
habitualment provenia de la ruralia.

*Img: Jueu dibuixat al Llibre Verd de l’Arxiu Municipal.

Els pagesos pagaven en tres mesos i, en segons quins casos, a voluntat, els jueus
aconseguien terminis de fins a sis mesos. Aquesta trama explica l'elevat pes dels

crèdits reconeguts a drapers en les constitucions de societats: quan, el 1326, Bonanat
Bordils va fundar una societat amb Pere Escala, hi va aportar més de la meitat del

capital en forma de crèdits pendents de reemborsament. Els contractes agraris, una
forma particular de comanda, també poden ser considerats com una operació de
crèdit entre un arrendador gironí i un arrendatari rural.

Pel que fa al préstec, cal dir que no era un monopoli dels jueus, tot i existir la
interdicció canònica de la usura, que afectava els cristians. Per tal d'eludir-la aquests

varen crear un tipus de préstec amical, sense comptabilitzar-ne els interessos, i una
varietat de la comanda, anomenada comanda dipòsit, encara més original. Els dipòsits
podien ser fets en diners o en espècie, el període de devolució no és esmentat a la

documentació, mentre que la fórmula era deixada a la voluntat del creditor. No cal dir
que la documentació ens deixa sempre davant del dubte insoluble de la durada real

dels préstecs i de la sinceritat de les actes. Sol ser una mena de crèdit a curt termini
(menys d'un any). La legislació reial disposava que la taxa d'interès no havia de
depassar el 20 per cent, però, segons el grau de solvència dels debitors, aquesta xifra

podia convertir-se en un mínim. La comanda-dipòsit i el préstec amical entre cristians
molt sovint emmascaren una operació creditícia, igual com pot passar amb les vendes

a crèdit de productes tèxtils, com ho testimonia una investigació oberta per manament

pag. 94