Page 79 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

El nom Draperia que designava l'actual carrer dels Ciutadans va aparèixer el 1272, igual
que el del seu paral·lel, el carrer del Rossinyol, que anava des de l'actual plaça de Sant
Josep al convent de la Mercè. Així, tots aquests carrers van ser condicionats durant els

primers anys del segle XIV, encara que restava molta feina a fer per dibuixar una xarxa
urbana homogènia. Altrament, el 1315 el rei, de manera semblant a com s'havia fet a

Barcelona alguns anys abans, va crear l'ofici d'Obrer, que, en nombre de tres, tenien
competències en matèria d'urbanisme, promulga ven reglaments sobre edificació i,
fins i tot estaven facultats per oposar-se al batlle general de Catalunya, que era qui

concedia les llicències en matèria de construcció.

LA CONJUNTURA ECONOMICA.

Quin coneixement i quines opi- l'activitat i les qüestions econòmiques tenien els
gironins del segle XIV? Els governants municipals i el rei pensaven que el nivell general

d'activitat determinava el grau d'enriquiment de la ciutat i de desenvolupament
demogràfic. A més, estaven fermament convençuts que calia evitar, a tota costa, la

sortida de moneda del país, de manera que calia restringir al màxim les compres de
productes a l'estranger. Aquestes idees se situaven més aviat en una perspectiva a
llarg o mitjà termini Amb una visió molt més immediatista, el poble comú estava més

pendent dels moviments del preu del pa.
Els anys compresos entre el 1285 i el 1360 van constituir un període relativa- ment

favorable, pel que fa a la conjuntura general. A Catalunya, com en general a tot
Europa, no hi hagué guerres i, tot i el mal any primer, les crisis de subsistències van ser
de curta durada i de moderada intensitat. Malgrat el que s'ha dit més amunt, els

regidors del municipi estaven molt pendents del proveïment de gra a la ciutat. Quan el
canvi d'any agrícola es presentava difícil, no dubtaven a mobilitzar mercaders i

traginers, per tal d'anar a cercar blats on calgués, a més de dictar bans rigorosos per
impedir l'exportació de grans tot declarant el vetus bladi. Efectivament, les economies
agràries estaven amenaçades permanentment pels capricis climàtics, sobretot de la

sequera, que impedia la normal maduració dels blats originava processons massives,
encapçalades pels jurats, que clamaven al cel en demanda d'aigua. Tots els cronistes

catalans es posen d'acord per imputar l'origen de tots els mals que afligien el Principat
al mal any primer de 1333. Deixant de banda que aquesta data no és exacta, cal dir
que ja hi havia hagut canvis d'any agrícola difícils, com per exemple el 1317-1318 o el

pag. 79