Page 76 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.
P. 76
comandada per Roger de Llúria a les illes Formigues, fet que va privar-los de la seva
intendència.
_______________________________________________________________
*Girona Medieval/L’etapa d’apogeu.1285-1360/Christian Guilleré, pag. 6, 7, 8 i 9.
Una vegada més va ser la part alta de la ciutat la que va resistir, mercès a les
fortificacions. La Força havia estat condicionada com si fos un castell, amb poca
població civil a dins, i Ramon Folc de Cardona va fer enderrocar les construccions
adossades a la muralla, llevat de les que eren a la part de l'església de Sant Feliu.
Precisament va ser per aquesta banda que, a primers d'agost, els francesos van vèncer
la resistència del reducte gironí Les conseqüències de l'episodi van ser certament
importants. Una part dels giro- nins va haver d'abandonar la ciutat. La família jueva
dels Ravaya va haver d'anar a cercar asil a València, els Habid a Solsona, i els Isaac a
Lleida. Les pèrdues materials van ser de molta consideració, segons un memorial
adreçat al rei per Berenguer Renall, jurat en cap.
Però cal no oblidar tampoc les conseqüències administratives del fet: la tradició
sempre ha assegurat que la documentació de l'arxiu municipal va ser cremada durant
la contesa, igual que nombroses escriptures notarials. De fet, es van perdre a causa
d'una riuada una mica posterior, però tot plegat ens indica que el setge va deixar una
empremta molt marcada en la consciència col·lectiva, de manera que es va convertir
en esdeveniment essencial i referència de qualsevol altre succés important.
*Img:(Consagració de Felip III l'Ardit),Domini públic, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=71388
_______________________________________________________________
*Girona Medieval/L’etapa d’apogeu.1285-1360/Christian Guilleré, pag. 8 i 9.
pag. 76
