Page 75 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.
P. 75
*1343-1344, Restabliment de la unitat Catalana després de la victòria sobre el rei de
Mallorca.
*1345, El bisbe Arnau de Montrodon institueix la festivitat de Sant Carlemany.
Reforma en l’elecció dels jurats: el Consell General queda limitat a 8o membres.
Les fires de Girona hauran de celebra se el primer dilluns de la segona setmana de
Quaresma.
*Maig-Juliol 1348, Pesta negra a la ciutat.
*1351, Ereccio de el ducat de Girona.
*1355, Sant Feliu de Guixols esdevé carrer de la ciutat de Girona.
*1357, Comença la guerra contra Castella.
*1359, Inici de la diputació general.
*1360, Fogatge reial manat per les Corts de Cervera.
*1365-1366, Amenaça de les grans Companyies.
El setge de 1285.
El setge de 1285 no era el primer que patia Girona. La situació s'havia agreujat amb
el conflicte entre la casa reial catalano-aragonesa i els Angevins, branca secundària
dels Capets. Després de les Vespres sicilianes, el papa Martí IV, que era favorable als
Angevins, va predicar la croada contra Aragó, i aquesta es va posar en marxa dirigida
pel rei de França Felip l'Ardit. Catalunya, el rei Pere va confiar al noble Ramon Folc de
Cardona la defensa de la ciutat de Girona, on es van refugiar els habitants de les viles
empordaneses que havien fugit quan l'exèrcit francès creua el coll de Panissars. El dia
15 de juny, el rei en persona va arribar a Girona. mentre que els invasors l'assetjaren el
dia 26, havent-se instal·lat el rei Felip al con vent dels franciscans.
Després d'una defensa heroica, el 15 d'agost el rei català es va enfrontar als francesos
en una batalla de resultats indecisos. Va ser llavors que Felip l’Ardit va prendre la
iniciativa de proposar la capitulació. El miracle de les mosques de Sant Narcís, que la
tradició popular situa en aquest moment històric, té més a veure amb l'àmbit de les
mentalitats que no pas amb la realitat, que ens ensenya que durant l'època estival les
epidèmies solien sovintejar Quan es va signar la capitulació, la ciutat va ser evacuada
per les tropes de Ra mon Folc i ocupada, el 5 de setembre, pels francesos. Aquests no
van poder mantenir la posició a causa de la desfeta que els va infligir l'esquadra
pag. 75
