Page 78 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

Un document de 1295, confegit a l'escriptori de Poblet, al·ludeix a una casa situada a
les Albergueries, tinguda sota la senyoria de l'abat del monestir esmentat, per un
emfiteuta que es com promet a reparar-la en el termini de vuit anys, deixant-la tal com

estava abans de la guerra contra els Galicia.

Els topònims, que podem documentar amb una certa freqüència a partir de mit- jan
segle XIII, ens dibuixen les especialitzacions dels diferents barris en els temps anteriors
a la gran expansió de la ciutat, sobretot al sud i a l'oest de la muralla. Entre els més

antics, hi havia el carrer de Fàbregas o Fabricis, en llatí, que ha confós molts
historiadors, que volien identificar el seu origen amb alguna fàbrica, molí o una altra

instal·lació industrial, quan es tracta d'un cognom Alguns anys després del setge, va
perdre aquesta denominació i va esdevenir el carrer de les Ballesteries. Els topònims
restants feien referència alhora a la funció de mercat de distribució dels productes de

la ruralia propera, a la de ciutat-etapa en el camí reial pro vinent de França, o a alguna
activitat artesanal. Prop de la Ferreria -que en aquest moment va esdevenir vella

entorn del 1292 va aparèixer la Ferreria Nova.

Img: Carrer Ballesteries, carrer emblemàtic de la ciutat medieval/http://www.girona.cat/historia_urbana/cat/fitxa.

Més avall, el topònim Taverneries es va imposar al més antic d'Albergueries, en un

moment en què la vinya condicionava el paisatge dels turons propers i que la imposició
sobre el vi s'anava convertint en la més important de les que eren recaptades.

________________________________________________________________
*Girona Medieval/L’etapa d’apogeu.1285-1360/Christian Guilleré, pag 10 i 11.

pag. 78