Page 121 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.
P. 121

producció De fet, els nous immigrants que es van instal·lar a Girona entre 1300 i
                  1400 presentaven una qualificació professional innegable: és cert que la documentació
                  no dóna sempre l'ofici o la professió, però quan s'esmenta, comprovem que

                  predominava el sector del tèxtil. Es tractava sobretot d'activitats de base: cardadors,
                  teixidors, però també paraires que venien de lluny, especialment del sud del Regne de

                  França, o del proper Rosselló, on la indústria tèxtil s'havia desenvolupat abans. Els
                  altres sectors també hi eren. representats: la construcció, els oficis del ferro, el comerç
                  i el notariat, però també els oficis d'art: trobem un daurador, una mena d’il·luminador,

                  i un argenter. Com més ens endinsem en el segle XV, més s'allunya l'origen dels
                  migrants: així, trobem un cert Jacme Cap, alies Jacomart, paraire de draps, originari de

                  Flandes, que va obtenir una exempció de talla per vuit anys. Més o menys, cada any
                  s’instal·laren a Girona entre 10 i 15 famílies anticipant d'aquesta manera,
                  particularment pels que venien del Regne de França, un moviment que aniria

                  augmentant a par tir de final de segle. Cal remarcar que la majoria dels migrants
                  provenien de la diòcesi o diòcesis veïnes, fet que sem bla confirmar que el camp

                  pròxim encara podia fornir a la vila la població que, a causa d'una natalitat insuficient i
                  pel pes de les pestes, no arribava a créixer.
                  ___________________________________________________

                  *Girona Medieval, Crisi i desenvolupament (1360-1460) Christian Guilleré.



                                             EL PROGROM DE 1391.



                  Durant tot el segle XIV, les relacions entre cristians i jueus foren relativament bones,
                  si s'ometen les tradicionals pràctiques imposades a la comunitat, com el mata jueu de

                  la Set- mana Santa, àmpliament documentat el 1278, 1285 o fins i tot el 1331. Tan-
                  mateix, i a causa d'una sèrie de factors aquestes relacions començaren a enterbolir-se

                  cap a final de segle, i esclataren de manera brutal el 1391. Certa- ment, aquests
                  disturbis contra les comunitats jueves foren generals a tota la Península Ibèrica, des de
                  Còrdova fins a Girona, però aquí va prendre un caire especialment brutal i violent, en

                  comparació amb el que passà a Perpinyà a la mateixa època, per exemple. Qui hi havia
                  darrere el pogrom? Es poden trobar elements d'explicació en les relacions de la ciutat i

                  amb el cam proper? Quines foren les conseqüències d'aquest pogrom? D'entrada cal
                  situar aquest pogrom de l'any 1391 en el context general de crisis socials que afectaren
                  l'Occident medieval d'ençà el 1378, tant a Florència amb els Ciompi, com a França amb




                                                                                                pag. 121
   116   117   118   119   120   121   122   123   124   125   126