Page 121 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

producció De fet, els nous immigrants que es van instal·lar a Girona entre 1300 i
1400 presentaven una qualificació professional innegable: és cert que la documentació
no dóna sempre l'ofici o la professió, però quan s'esmenta, comprovem que

predominava el sector del tèxtil. Es tractava sobretot d'activitats de base: cardadors,
teixidors, però també paraires que venien de lluny, especialment del sud del Regne de

França, o del proper Rosselló, on la indústria tèxtil s'havia desenvolupat abans. Els
altres sectors també hi eren. representats: la construcció, els oficis del ferro, el comerç
i el notariat, però també els oficis d'art: trobem un daurador, una mena d’il·luminador,

i un argenter. Com més ens endinsem en el segle XV, més s'allunya l'origen dels
migrants: així, trobem un cert Jacme Cap, alies Jacomart, paraire de draps, originari de

Flandes, que va obtenir una exempció de talla per vuit anys. Més o menys, cada any
s’instal·laren a Girona entre 10 i 15 famílies anticipant d'aquesta manera,
particularment pels que venien del Regne de França, un moviment que aniria

augmentant a par tir de final de segle. Cal remarcar que la majoria dels migrants
provenien de la diòcesi o diòcesis veïnes, fet que sem bla confirmar que el camp

pròxim encara podia fornir a la vila la població que, a causa d'una natalitat insuficient i
pel pes de les pestes, no arribava a créixer.
___________________________________________________

*Girona Medieval, Crisi i desenvolupament (1360-1460) Christian Guilleré.

EL PROGROM DE 1391.

Durant tot el segle XIV, les relacions entre cristians i jueus foren relativament bones,
si s'ometen les tradicionals pràctiques imposades a la comunitat, com el mata jueu de

la Set- mana Santa, àmpliament documentat el 1278, 1285 o fins i tot el 1331. Tan-
mateix, i a causa d'una sèrie de factors aquestes relacions començaren a enterbolir-se

cap a final de segle, i esclataren de manera brutal el 1391. Certa- ment, aquests
disturbis contra les comunitats jueves foren generals a tota la Península Ibèrica, des de
Còrdova fins a Girona, però aquí va prendre un caire especialment brutal i violent, en

comparació amb el que passà a Perpinyà a la mateixa època, per exemple. Qui hi havia
darrere el pogrom? Es poden trobar elements d'explicació en les relacions de la ciutat i

amb el cam proper? Quines foren les conseqüències d'aquest pogrom? D'entrada cal
situar aquest pogrom de l'any 1391 en el context general de crisis socials que afectaren
l'Occident medieval d'ençà el 1378, tant a Florència amb els Ciompi, com a França amb

pag. 121