Page 123 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

força els jueus, infants i adults, i això sembla gairebé programat, perquè els baptisteris
esta- ven oberts. De fet, es tractava de suprimir el Call com a entitat física urbana, com
ho escriu J. Riera i Sans. Intervingueren en els aldarulls pagesos de pobles propers, com

Celrà, un gran nombre d'artesans, que estaven en oposició amb la política que portava
a terme el patriciat en matèria fiscal, i fins i tot alguns consellers o antics jurats de la

mà menor. Les conseqüències foren dobles: per a la comunitat jueva, representà el
primer pas d'una decadència econòmica i social: en els anys posteriors al pogrom, els
jueus vengueren moltes cases i jardins, encara que l'aljama en recuperà un cert

nombre. Decadència religiosa, així mateix (ja en parlarem mes endavant), amb una
onada de conversions important. Una vegada restablert l'ordre, la reialesa va

emprendre una enquesta que culminà, com a les altres ciutats catalanes, amb una
repressió immediata, sovint aparellada d'una composició financera impressionant. Els
condemnats foren artesans, entre els quals hi havia un teixidor, un sastre i un saba-

ter: foren condemnats a alguns mesos de presó en ferm, i per sortir van haver de pagar
algunes desenes de florins cada un. Pel que fa als pagesos, podem veure una forma de

resistència a la remença i el principi d'una oposició més radical que es va iniciar l'any
anterior amb l'atac del castell de la Selva.
___________________________________________________

*Girona Medieval, Crisi i desenvolupament (1360-1460) Christian Guilleré.

EL CAMI DE LA INSACULACIÓ.

ELS estaments generals de la vida política es van fixar a Girona a final del segle XIII

amb el sistema de mans i a mitjan segle XIV amb l'elecció dels 80 consellers. El bon
funciona- ment del sistema implicava que els diferents grups socials estiguessin

equitativament representats a les mans, tant entre els consellers com entre els sis
jurats elegits anualment

Img: Porta d’entrada a la sala de deliberacions del consell municipal/Pedres de Girona.

pag. 123