Page 127 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

fet, un odi terrible oposava els partits com la Biga i la Busca a Barcelona. D'una banda,
hi havia el gran patriciat, com els Sampsó, els Cavalleria, els Sarriera i els Margarit; de
l'altra, les famílies de menor importància, com els Desvern, Pere i Miquel, per exemple.

En aquest context, el lloctinent del rei Joan de Navarra promulgà el 18 de març de
1457 el privilegi de la insaculació, després del vot del Consell de la ciutat, que

presentava la característica de substituir l'elecció per l'atzar. No hi ha cap comissió que
confeccionés les llistes, sinó que es cridaven els ciutadans caps de família perquè s'hi
inscrivissin, i sobretot es reforçava la representació de la mà menor perquè en el sarró

de l'esta- ment menor hi hagués cent noms o més. Aquest sistema va funcionar
gairebé tres segles, i no es pot considerar que acabés amb les llibertats municipals,

com escriu J. de Chia.

ELS POLITICS (1360-1460).

Es coneixen força bé els dirigents polítics que encapçalaren l'executiu urbà durant

aquest segle. Es evident que, fins al privilegi de la insaculació, la política no va variar

gaire. Al contrari, a partir de l'any 1458, l'atzar va tenir un paper primordial en la tria
dels edils, especialment a partir del registre matrícula sobre el qual s'inscrivien els
gironins elegibles, d'acord amb criteris precisos. Hem de creure que aquest sis- tema

va rebre el vist i plau d'una bona part de la població perquè s'utilitzà fins al Decret de
Nova Planta (1716). Qui participava, doncs, en el govern de la ciutat? Hem vist que,

fins al 1365, els jurats pertanyien tots al grup de ciutadans honrats, dels juristes i dels
mercaders o mercaders-drapers.

No hi havia artesans entre els jurats de la mà menor. El 1366, un blanquer era jurat de
la mà menor, i fins al 1377, i si fa no fa cada any, hi havia almenys un jurat de la mà

menor que representava els artesans: també el 1371 o el 1373 trobem una bosser o un
sabater, i el 1367 o el 1374 (després de la reforma reial) respectivament un flassader i
un cuireter (Guillem Bernat Beuda, que havia d'unir-se al patri- ciat per casament) i un

jubater i baster. Els anys 1377-1380 no foren favorables per als artesans. L'oligarquia
precedentment definida va acaparar l'essencial del poder. Hi trobem les principals

famílies de la ciutat: els Sant dionís, els Sarriera, els Bordils, els Sunyer, els Estruc, etc.
De l'any 1381 al principi del segle XV, sobre una mostra de 92 jurats veiem que només
18 eren artesans l'activitat dels quals estava fonamental- ment lligada als sectors tèxtil

pag. 127