Page 22 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

expandint-se per la península Ibèrica, on hagué de combatre feixugament contra grups
hispanoromans, els vascons i el regne sueu, que havien sorgit de les invasions del 409 i
que dominaven bona part del nord-est d'Hispània.

L'ocupació de la Tarraconense, si bé fou força ràpida i conduïda amb prudència i
intel·ligència, passà, tanmateix, per moments delicats i degué ser més complicada del
que deixen entrellucar les fonts, tal com sembla assenyalar la submissió de Tortosa per
les armes en una data tan avançada com és el 506. Hispània devia ser en aquests
moments però, un apèndix poc important del regne, que mirava més cap a
tramuntana. Precisament aquesta política d'expansió cap al nord quedà trencada
definitivament l'any 507, quan el rei franc Clodoveu esclafà l'exercit got a Vouglé, no
gaire lluny de Poitiers, i ensorrà així el somni gal i posà fi al regne de Tolosa, ja que el
domini visi- got més enllà dels Pirineus quedà reduït la Septimània, regió que passà en
poc temps de ser el nucli del regne a ser un apèndix d'una monarquia peninsular amb
capital a Toledo. Fins i tot, si no hagués estat per la intervenció del poderós Teodoric,
rei dels ostrogots i avi d'Amalaric, infant i hereu del regne visigot, probablement les
conseqüències de la desfeta de Vouglé haurien estat encara més calamitoses per als
visigots.

D'aleshores ençà, l'activitat dels monarques, primer amb capital a Barcelona, no gaire
lluny de les possessions transpirinenques constantment amenaçades, i després des de
Mèrida i, sobre tot des de Toledo, tingué com a objectiu la unificació peninsular, com-
batent els hispanoromans lluitant els bizantins, que controlaren un extens territori del
sud i sud-est des del 551, contra el regne sueu i contra els vascons. Leovigild, creador
del regne de Toledo, intentà la doble unió, política i religiosa, fent un esforç
desmesurat i amb resultats parcials: aconseguí incorporar el nord-oest sueu, però
fracassa amb els bizantins, i també en l'intent, políticament inviable, d'assimilar la gran
massa catòlica a la minoria arriana. Recared, el seu fill i successor, continuà la seva
política, però amb més habilitat, rebutjant les creences arrianes i abraçant l'ortodòxia
catòlica a través del tercer concili de Toledo, celebrat el 589 sota la direcció de Leandre
de Sevilla.

*Mausoleu de Teodoric el Gran, rei del ostrogots i regent del regne Visigòtic d’Hispania.
___________________________________________________________
*Narcís M. Amich i Josep M. Nolla ‘’Girona goda i sarraïna’’ pag. 20.

pag. 22