Page 19 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

621-634/635: Episcopat a Girona del bisbe Nonnit. Posible redactor de l’himne litúrgic
‘’Font, o Déu, de vida eterna’’, dedicat al màrtir sant Feliu.

634-635: El bisbe Brauli de Saragossa envia una carta a l’abadessa Pompònia en la qual
es lamenta de la mort del Bisbe gironí Nonnit.

673: El rebel Pau, durant la revolta contra Vamba, pren de la ciutat de Girona la corona
d’or que anys avnans el rei Recared havia oferta a la tomba de sant Feliu. Durant
aquesta revolta, essent Bisbe de la ciutat Amador, Girona es lliura sense combat a les
tropes reials de Vamba.

681: Celebració del XII concili de Toledo, on, entre d ‘altres coses, es concedeix
l’exclusivitat de les eleccions episcopals al rei i al metropolita de Toledo.

683: XIII Concili de Toledo, Jaume, bisbe de Girona.

688: XV Concili de Toledo, Savaric, bisbe de Girona.

693: XVI Concili de Toledo, Gilimir, bisbe de Girona.

Segle VII: Durant aquest segle, i fins al principi del segle VIII, època de funcionament de
la ‘’seca de Girona’’. Difusió del culte de sant Feliu a Hispania: basílica de Xàtiva,
monestirs de Totanés i Caba (Toledo), i un monestir i una basílica a la zona del Bierzo
(Lleó). Època de la redacció dels principals textos litúrgics en memòria de sant Feliu de
Girona, entre ells la passió i l’himne litúrgic.

*Trient visigot de la seca de Girona: Gerunda, Reis EGICA Y WITIZA(Foto:acsearch.com)
Petit parèntesis per a la Seca de Girona:

Girona, juntament amb Roses, i encara d'una manera molt esporàdica, va ser l'única
oficina del nord- est de Catalunya on s'encunyà moneda entre els regnats de Leovigild i
d'Akhila II, i una de les cinc d'aquest territori (Tarragona, Tortosa, Barcelona, Girona i
Roses), i després de la metropolitana Tarragona, la més activa.

Pel que sabem fins ara, i per la raresa d'aquestes troballes, estem exposats a nous
descobriments que modifiquin considerablement aquestes conclusions.
_________________________________________
*Narcís M. Amich i Josep M. Nolla ‘’Girona goda i sarraïna’’ pag. 7.

pag. 19