Page 17 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.
P. 17
LA GIRONA GODA I SARRAÏNA 476-785.
La ciutat visigoda i sarraïna és, en darrer terme, molt similar a la baix-imperial, si
més no pel que fa al perímetre emmurallat, que és substancialment idèntic. La ciutat
s'alça damunt d'un camí importantíssim que durant tots aquests anys continuarà
connectant la Gàl·lia gòtica o Septimània amb el llevant peninsular No tenim tampoc
gaires dades sobre ocupacions fora muralla, i de fet els indicis més valuosos se
superposen als que detectem a partir dels segles IV i V: Sant Feliu, per damunt de tot,
amb un martyrium important almenys des del segle VI que haurà de fer un paper
esplèndid al llarg d'aquesta etapa sector de Sant Nicolau, amb troballes
arqueològiques tardanes no gens fàcils de valorar; i les evidències indirectes que caldrà
confirmar algun dia arqueològicament, com són Sant Martí S’acosta 2 i Santa Eulàlia
S’acosta.
Excepcional, també, no tant pel que és com pel que significa, ha estat el descobriment
recent efectuat per les excavacions de salvament dirigides per Montserrat Mataró i
Antoni Rigo, per sota d'un gran casalot al carrer dels Ciutadans, cantonada carrer de la
Llebre i plaça de sant Josep, en el solar de l'antic hotel dels ltalians, d'una modesta
necròpolis de l'antiguitat tardana, al costat mateix de la Via romana, ben poca
distància de la porta meridional de la ciutat, formada per una vintena d'inhumacions
senzilles amb fossat simple a terra, i de vegades amb lloses planes de pedra cobrint els
cadàvers, col·locats sempre en decúbit supí i amb el cap a ponent, mirant per tant vers
l'Orient, vers la Jerusalem celestial, com passa sempre en les tombes d'aquest període
en aquestes contrades. Més enllà, cal esmentar el cementiri de Santa Susanna del
Mercadal, característic de l'antiguitat tardana, amb tot el que significa, i les dades
sobre l'existència de vil·les a Vilablareix, Montfullà, Salt i, potser funcionant encara, a
Can Pau Birol l Pla de l'Horta, a Sarrià de Ter. Un panorama, d'altra banda, imprecís, pel
fet que noves troballes i una intensificació en la recerca el poden modificar.
Cronologia 1ª Part:
406: Primera onada de les grans invasions germàniques.
410: Saqueig de la ciutat de Roma per part del visigots, comandats per Alaric
415: Els visigots penetren en terres catalanes. Regne efímer, amb capital a Barcelona.
Ataülf es assassinat i Catalunya i Girona retornen a l’autoritat de l’impero d’occident.
419: Concili de Tarragona, convocat per resoldre els greus problemes que havia causat
el priscil·lianisme a la Tarraconense.
455: Construcció a Narbona d’una basílica a sant Feliu de Girona.
472: Euric, rei del visigots, inicia la conquesta d’Hispania des de el sud de les Gàl·lies.
pag. 17
