Page 12 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

L'ESTRUCTURA URBANA.

L'estructura de la ciutat de Gerunda era atípica. No seguia les distribucions
estàndards, ni les centuriacions habituals de les urbs romanes. Com que s'aixecava
sobre la Via Augusta per motius estrictament militars, la seva planta és totalment
irregular. Malgrat tot, es poden entreveure les parts bàsiques de la ciutat romana: el
cardo maximus, el forum. No s'ha pogut documentar l'existència de cap decumanus
maximus. Quant al cardo maximus, aquest se situava sobre la traça de la Via Augusta al
seu tram per l'interior de la ciutat, el que actualment és el carrer de la Força. Quant al
forum, aquest se situava a l'actual plaça de la Catedral. El temple de la ciutat molt
probablement era on avui s'eleva la l'església catedral de Santa Maria de Girona. La
distribució de la ciutat sobre terrasses paleofluvials dificultava la mobilitat dins el
centre i s'hagueren de transformar tots els decumani (carrers alineats d'est a oest) en
escales. La majoria encara es conserven a l'actualitat, amb les reformes i modificacions
fetes al llarg dels anys. L'altre gran element de la ciutat era la muralla. Aquesta s'edificà
en dues fases: una s'executà en fundar la ciutat i l'altra vers les darreries del segle III
dC. Les diferències morfològiques permeten d'identificar-les fàcilment, atès que
empren pedres de composicions i formes distintes. La segona fase s'executà arran de
les necessitats defensives que les incursions germàniques a Hispània provocaven. Les
muralles no solament s'usaven per a fins militars, sinó que servien per definir els límits
de l'urbs (anomenats pomerium) i separar-la de l'ager.

La major part dels indicis que es tenen, inclinen a pensar que el perímetre emmurallat
de la ciutat no devia canviar durant la pau profitosa que va des de les guerres civils de
principis del segle I aC fins la segona meitat del segle III dC; no obstant, en alguns
punts, varen ser desmuntades per facilitar la relació amb l'ager i amb els petits nuclis
habitats que anaven apareixent fora del recinte.

___________________________________________
*Institución Fernando el Católico (C.S.I.C.), 1998. ISBN 84-7820-412-1
*Els mosaics de Can Pau Birol. Josep M. Nolla, J Sagregra, Pau Verrié, David Vivó. Ajuntament de Girona, 1993. ISBN
84-86837-36-7
*Girona romana. De la fundación a la fi del món antic. Narcís M. Amich / Josep M. Nolla. Quaderns d'Història de
Girona, 1992. ISBN 84-505-5303-2.

pag. 12