Page 14 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

LA POLITICA DE GERUNDA.

L'estructura política de la ciutat seguia els paràmetres estàndards de qualsevol
ciutat romana. Cal no oblidar que Gerunda era una civitas d'una província llunyana i
petita, irrisòria als ulls de Roma. La ciutat es regia probablement pel dret llatí, que no
es diferenciava excessivament del dret romà. A la pràctica, els habitants lliures de les
ciutats de dret llatí disposaven d'una ciutadania més restringida que els habitants de
ciutats amb dret romà. El mecanisme per obtenir una ciutadania plena era el cursus
honorum, la carrera política o pública. Era per aquest motiu que les magistratures
romanes eren cobejades pels ciutadans ambiciosos, per bé que eren càrrecs molt cars,
per tal com totes les despeses públiques que eren competència d'una magistratura
eren assumides pels fons privats del magistrat de torn. Gerunda, en tant que civitas
romana, disposava de les institucions habituals, com l'ordo decurionum (el senat
municipal, amb poder legislatiu, euivalent, a escala, al Senat romà), el duumvirat (dos
magistrats col·legiats amb el poder executiu, d'elecció anual) i l'edilat (dos magistrats
subordinats encarregats dels serveis públics de la ciutat). Cal no oblidar d'esmentar els
càrrecs religiosos que, en el fons, també eren càrrecs polítics. El centre de la política
municipal era l'ordo decurionum, sempre format per posseïdors de la ciutadania
romana plena.

Es conserva el basament d'una estàtua en el que figura la referencia d'un ciutadà que
detingué les dues magistratures electives i també va ser sacerdot del culte imperial: L.
Plotio L.F. Gal | Asprenati Aed. / II Viro Flamini | Tribuno Leg. III | Gallicae | Iulia C.F.
Marcia | Marito Indulgentissimo. (Júlia Màrcia, filla de Caius, al seu marit
indulgentíssim, Lucius Plotius Asprenas, fill de Lucius, de la tribu Galèria (que fou) Edil,
Duovir, Flamen i tribú de la legió III Gàl·lica).
L'ECONOMIA DE LA GIRONA ROMANA.

En allò que es refereix a altra part de la civitas de Gerunda, l'ager, cal esmentar que

era l'àmbit de producció agrícola i manufacturera, on es concentraven les villae, això
és, els centres agricolaramaders de proveïment de la civitas, la majoria de les vegades,
propietat d'hisendats que vivien a l'urbs i delegaven l'administració als seus
subordinats (villicus). A la civitas de Gerunda s'hi concentraven activitats de cereal,
olivera i vinya, ramat oví, boví i cabrum i una moderada quantitat de bòbiles
ceràmiques.
Les villae començaren a aparèixer durant l'època baix-republicana, al principi petites i
generalment habitades pels seus propietaris.

________________________________________________________________________________________
*Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni. Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, octubre 1998 (3a edició).
*Girona romana. De la fundación a la fi del món antic. Narcís M. Amich / Josep M. Nolla.

pag. 14