Page 16 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

Les incursions germàniques del 406, que esdevingueren el preludi de la desfeta del
poder romà sobre el territori no afectà de moment la península ibèrica, ni més tard, el
409, quan sueus, vàndals i alans entraren a Hispània pels passos occidentals dels
Pirineus; la part oriental de la península quedà protegida. Girona no patí la presència
dels bàrbars fins el 413, anys en el que Ataülf, successor del saquejador de Roma
Alaric, penetrà a la Tarraconense i instal·là la seva capital a Barcino. L'únic Poder que
no es desféu i que s'adaptà al canvi fou l'Església, que perdurà i s'expandí durant
aquells anys (segles IV-VI dC).

Girona continuà existint, conservà el bisbat lligat a la seu metropolitana de Tarragona.
A l'ager s'observaren alguns canvis de poblament bruscs que, en alguns casos, poden
ésser considerats veritables regressions en relació al període romà. El canvi més
notable, fou l'erecció en ple segle III d'un castellum sobre les antigues ruïnes del poblat
iber de Sant Julià de Ramis per protegir el pla de Girona.

________________________________________________________________________________________
*Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni. Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, octubre 1998 (3a edició).
*Girona romana. De la fundación a la fi del món antic. Narcís M. Amich / Josep M. Nolla.

pag. 16