Page 11 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

Gerunda està situada entre Acquis Voconis (possiblement l'actual Caldes de Malavella),
i Cilnianam (Cervià de Ter, o els seus encontorns).És aleshores, per aquestes
necessitats militars, que els ocupants romans fundaren l'originària Girona, que
s'anomenava en aquells moments Gerunda, l'etimologia de la qual encara no s'ha
aclarit, per bé que, segons alguns autors, podria significar "entre l'Undarius", nom que
rebia en llengua ibera l'actual riu Onyar. Un dels pocs textos clàssics en els que
s'ementa el nom de la ciutat, Geographiké Hyphigesis de Claudi Ptolomeu (segle II dC),
ens transmet clarament el nom de la ciutat, Gerounda/Gerunda. Plini el Vell (mort
durant l'erupció del Vesuvi el 79 dC a les platges de Pompeia), a la seva Naturalis
Historia, també esmenta el nom de la ciutat: Nunc per singulas conuentus reddentur
insignia praeter supra dicta. Tarracone disceptant populi XLI , quorum cebelerrimi
ciuium romanorum Dertosani, Bisgargitani, latinorum Ausetani, Ceretani qui Iuliani
cognominantur, et qui Augustani, Edetani, Gerundenses, Iessoniensis, Teari qui
Iulienses, stipendiariorum Aquicaldenses, Aeronenses, Baeculonenses. (Ara, convent
per convent, s'exposaran les coses significatives llevat de les dites anteriorment.
Quaranta-dos pobles pledegen a Tarragona, els més cèlebres dels quals són els
Dertusans, Bisgargitans, de dret romà, els Ausetans, Ceretans, que són anomenats
Julians i Augustians, els Edetans, Gerundenses, Iessonienses, Tearis, que són
anomenats Julians, de dret llatí, i Acquicaldenses, Veroneses i Baeculonenses,
estipendiaris).

La nova ciutat de Gerunda, segurament, es devia nodrir dels antics habitants del poblat
de Sant Julià de Ramis que, segons sembla, foren obligats a traslladar-se a l'oppidum
gironí. Així, la Girona romana s'erigí com a baluard defensiu de l'entrada de la Via
Augusta a Hispània i esdevingué un centre important de la regió, amb l'articulació d'un
ager romà al voltant de l'urbs gironina. En suma, ambdues unitats formaven la civitas
de Girona, la peça essencial i bàsica de l'organització territorial romana. De fet, la
civitas, la ciutat, era una idea abstracta que comprenia dos aspectes concrets i, per a
l'epoca, indivisibles: l'urbs, la ciutat pròpiament dita, sovint envoltada per muralles
perimetrals, i l'ager o territorium, el rerepaís circumdant que alimentava la urbs. En
aquest espai s'hi trobaven les villae, cases de pagès, pastures, conreus, i els elements
extractius necessaris.
Tot i que Gerunda es trobava a l'interior i allunyada de la costa, disposava d'una bona
connexió amb el port romà d'Empúries, primer bastió romà al nord-est peninsular.

_____________________________________________________________________
*Girona abans de Girona. Eudald Carbonell / Enriqueta Pons. Quaderns d'Història de Girona, 1987. ISBN 84-505-
5302-4
*El sector nord de la ciutat de Girona. De l'inici al segle XV. Josep Canal, Eduard Canal, Josep M. Nolla i Jordi Sagrera,
2000. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86837-98-7
*Historia de las fortificaciones y alojamientos militares de Girona. Carlos Díaz Capmany / Fernando Torres González.
*Institución Fernando el Católico (C.S.I.C.), 1998. ISBN 84-7820-412-1
*Els mosaics de Can Pau Birol. Josep M. Nolla, J Sagregra, Pau Verrié, David Vivó. Ajuntament de Girona, 1993. ISBN
84-86837-36-7
*Girona romana. De la fundación a la fi del món antic. Narcís M. Amich / Josep M. Nolla. Quaderns d'Història de
Girona, 1992. ISBN 84-505-5303-2.

pag. 11