Page 8 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

L'entrada és a l'est, amb una porta renaixentista molt fina, de llinda plana i guardapols
que clou en caparrons d'àngels, els brancals són de columnetes amb base i capitell de
motius florals. El tester del sud, ara restaurat, presenta un arc de punt rodó, que podia
ser l'antiga entrada, i el frontó del teulat a doble vessant. Al nord hi ha l'absis amb
arcuacions llombardes i dues obertures de doble biaix, una escala exterior que mena al
campanar i una terrassa.

Al interior de l'església es conserva un sepulcre, anomenat "d'en Carlemany". Es tracta
d'un sepulcre de caixa rectangular i tapa a doble vessant (massissa), dues cartel·les a la
paret l'aguanten pel darrere, i dos capitells (el de la dreta és nou) amb columnetes
cilíndriques amb basa de motllures d'1/4 de canya. No hi ha cap decoració. La tapa
està partida i hi ha un apedaçament a la part frontal de la capça.

En les excavacions que s'han dut a terme a l'interior de l'església han quedat al
descobert diverses estructures, de diferents èpoques, que demostren la llarga
ocupació que ha patit aquest indret. Per una banda, a sota mateix de la sagristia actual
s'ha localitzat el campanar original del segle XI, i tot un seguit de tombes que
assenyalen l'antic cementiri. També s'ha descobert part d'una estructura quadrangular
que aniria per sota l'església, i de la qual només es conserva la façana est que ens
parlaria d'un edifici tardo-antic, possiblement de caràcter martirial. Per sota de la
fonamentació de la possible construcció tardo-romana ha aparegut també un mur del
poblat ibèric que aviat ocupa tot el cim de la muntanya.

*Imatge cara Nord de l església dels Sants Metges (a la cara Sud s’han descobert multitud de nínxols
medievals).Foto wikipedia.

Tot i que es desconeix la data de consagració, tant l'estil com la tècnica la situen dins
del segle onzè. Les primeres notícies documentals daten de l'any 1187 en que apareix
com a institució canònica agustiniana. El 1275 trobem Bernard, prior de Sancti Vicentii
de Rupe amb Sancti Juliani de Rama. En el segle XIV apareix l'any 1362 com a Sancti
Julianis de Ramis (Llibre Verd) del capítol de Girona i el 1372 en la redempció del
bovatge al rei Pere III per Sancti Juliani de Ramis.
_______________________________________________________________________
*«Sant Cosme i Sant Damià de Ramis». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni
Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 novembre 2015].

pag. 8