Page 6 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

KERUNTA, L’OPPIDUM DE SANT JULIA DE RAMIS.

La població ibera que més transcendència té en la història de la nostra ciutat, és la

que correspon al poblat ibèric de Sant Julià, situat damunt el puig del mateix nom, des
d'on es domina el Ter, el Congost, la plana de l'Empordà i les planes fluvials de Girona.
Aquest punt estratègic i de pas obligat entre les dues zones, ocupat des de mitjans del
segle VI aC, tenia una importància cabdal de comunicació: des del cim de Sant Julià són
visibles les dues colònies gregues més importants, Rhodes, l'antiga Roses, i Emporion,
Empúries.

A més de la seva posició geogràfica, disposava d'una defensa natural per tres cantons;
el nord-est, de fàcil accés i pendent suau, estava defensat per una muralla, zona en la
que es trobava l'entrada principal degudament protegida. Els habitatges, rectangulars,
estaven construïts uns al costat dels altres, excavats parcialment al subsòl, de petites
dimensions, i d'un sol compartiment, dos com a màxim. Tot el sistema defensiu, molt
complex, es va refer moltes vegades entre els segles V i I aC.

Un nucli inicial, del segle VI aC, va ser densament urbanitzat al segle IV aC, amb cases i
casals disposats en diverses alçades, seguint els desnivells del terreny. El creixement va
seguir cap a llevant i al sud-est, i a finals del segle V i inicis del IV aC hauria assolit la
màxima expansió.

*Imatge de la part central i les habitacions laterals d’un o dos compartiments. Foto Wikipedia.
Mes tard, sobre aquest poblat Iber, es va construir El Castellum Fractum, que degut a
lo anteriorment esmentat, la seva localització en un enclavament estratègic des del
qual s'observa una vista panoràmica, fou el motiu per el que va ser objecte d'ocupació
al llarg de la història. La fortalesa fou construïda entre mitjans del segle IV i inicis del
segle V dC. Està especialment situada per al control de la Via Augusta, i segons els
arqueòlegs que l'han excavada, servia de magatzem i dipòsit d'intendència militar.

________________________________________
*Pedres de Girona, Prehistòria, els primers pobladors de Girona
* Josep Maria Nolla, a "De Kerunta a Gerunda"
*Burch, Josep [et al]. Excavacions Arqueològiques a la muntanya de Sant Julià de Ramis. El Castellum. Sant Julià de
Ramis: Institut de Patrimoni Cultural, 2006, p. 166,150,55,60,143.

pag. 6