Page 9 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

A la construcció apareixen les dates inscrites: 1610: setembre, construcció del
campanar. 1736: llindes: "pages r 1736" i " octubre 26 1736 narcissus pagès sti juliani
de ramis / orvd, Tr". A tres làpides interiors s'hi pot llegir: RECTOR NARCIS DE PAGÈS,
17 oct 1776 (58 anys rector), GALCERAN COLL (moliner de farina) 1611 i FRANCISCO
VILA... SETEMBRE 1709. Segons explica la llegenda, el sepulcre que es conserva del
segle XII pertanyia a un dels soldats que col·laboraren amb Carlemany en
l'alliberament de Girona. Actualment es troba dins de l'església. Abans estava adossat
a la façana oest de l'església, dins del cementiri del poble, i les bases de les columnes
eren mig soterrades

L'ARRIBADA DE ROMA.

Amb el desembarcament a Empúries del primer exèrcit romà el 218 aC, amb motiu
de la segona guerra púnica, l'entrada de Roma a les nostres contrades va ser un fet;
l'actitud dels indigets, que tenien la seva capital a l'oppidum ben fortificat d'Ullastret,
va ser de permetre la circulació dels nouvinguts.

En acabar la resistència dels cartaginesos i els seus aliats hispànics, la guerra es va
traslladar a altres indrets, però això no va significar el retorn dels exèrcits romans a
casa seva, sinó la preparació d'una conquesta reglada i una explotació del país , el que
es va traduir en el pagament de tributs i el sotmetiment a la nova potència, motius de
l'inici de la gran revolta que va abocar, el 195 aC, al desplaçament d'un dels cònsols,
Marc Porci Cató, anomenat posteriorment Cató el Vell, a la Citerior, per solucionar la
sublimació i la situació delicada que s'hi havia produït.

*Restes de l espigo d’Empuries on problament va desembarcar l’exercit Romà

______________________________________________________________________________________________
*«Sant Cosme i Sant Damià de Ramis». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni
Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 novembre 2015].
*Josep Maria Nolla, a l'article "Kerunta: L'oppidum de Sant Julià de Ramis", dins "De Kerunta a Gerunda"

pag. 9