Page 7 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

En una primera fase, aquest edifici està format per una gran aula rectangular amb una
línia de pilars centrals. En els laterals s’obren diverses habitacions que comuniquen
directament amb aquest espai central. En època visigoda segueix en actiu i
desenvolupant funcions similars, però és objecte d'algunes reformes, com per exemple
la transformació de l'aula rectangular central en un pati, i la construcció d'un primer
pis sobre les habitacions laterals.

Tot i que no se sap del cert l'època en què la fortalesa quedà en desús, es coneixen
certs documents d'època de Carlemany (segle IX) on apareix amb el nom de castellum
fractum, és a dir, "castell en runes", fent referència a l'estat de runa en què es trobava
ja en aquells moments.

Actualment és un jaciment a l'aire lliure museïtzat i visitable, amb un itinerari que
uneix el poblat ibèric, la fortalesa romana i l'ermita paleocristiana dels Sants Metges.

Els Sants Metges és una església romànica amb modificacions dels segles XVII i XVIII al
terme municipal de Sant Julià de Ramis (Gironès) protegida com a bé cultural d'interès
local. L'antiga parròquia de Sant Julià de Ramis, avui convertida en santuari, és dalt
d'una serra en l'antic nucli deshabitat de la població, a uns 5 km al nord de la ciutat de
Girona i també al nord de la comarca del Gironès. L'església està situada a la muntanya
de Sant Julià de Ramis, que separa les planes de Girona i de l'Empordà, vorejada
parcialment pel Ter i propera al Terri. S'ubica en un petit altiplà artificial, al punt més
alt de la muntanya. Té una situació privilegiada des del punt de vista estratègic: al cim
de la muntanya, dominant els passos que duen a les planes de l'Empordà i la Depressió
Prelitoral. Està dedicada als màrtirs Sants Cosme i Damià (els Sants Metges).

L'església està construïda a l'entorn d'un temple romà d'època republicana (segle II aC)
del que s'ha localitzat restes del podi i blocs de pedra sorrenca que posteriorment es
van aprofitar per a la construcció de l'església i el Castellum Fractum.

L'església és de tres naus, molt estretes i allargades, sense transsepte, i amb coberta
de volta de canó, la central és més alta, i de tres absis. El de l'esquerra (nord) fou
reemplaçat per la sagristia el 1736, per dos cossos rectangulars que es reflecteixen a
l'exterior per un terrat pla i que també és la base del campanar, de 1610. Aquest
campanar és de planta rectangular acabat en punxa a quatre vessants i obertures d'arc
de mig punt, dos a la cara nord i sud i un a les cares est i oest.

_______________________________________________________________________
*«Sant Cosme i Sant Damià de Ramis». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni
Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 novembre 2015].
*Anar«Goigs a Sant Cosme i Damià de Sant Julià de Ramis». [Consulta: 2017].
*Anar PALAHÍ GRIMAL, Lluís. El suburbium de Gerunda. Evolució històrica del pla de Girona en època romana (tesi
doctoral) (en català). Girona: Universitat de Girona, 2013, p. 77.
*Anar CANTÓN I PLAYÀ, Pere. Les Comarques Gironines, Del Paleolític als Visigots. Catàleg de Jaciments, 2001. ISBN 84-
607-2645-2.

pag. 7