Page 10 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

L'exèrcit consolar travessà el golf de Lleó i passant davant el cap de Creus va ocupar el
castellum de Rhode i desembarcà a Emporion, aliada de la república

Els revoltats es concentraren en torn d'Empúries, però el cònsol va castigar el rerepaís
cremant-lo i saquejant-lo. Quan li semblà el moment oportú va obligar els hispani a
combatre a camp obert, on foren vençuts; aquesta desfeta va ser suficient per al
territori costaner i prelitoral de l'actual Catalunya.

Cató va reorganitzar el país, fent abandonar els oppida i altres fortificacions que va
considerar perillosos, i en va recolzar i construir d'altres més adients als seus propòsits.
A l'establiment de Sant Julià, les darreres excavacions han posat de manifest la
construcció a la part central de l'oppidum d'una plataforma, cap al darrer terç del segle
II aC, que va exigir la desaparició d'un dens nucli de població, damunt el que es va
construir un temple itàlic d'ordre toscà.

Uns anys més tard es produí una reforma important del sistema defensiu: la muralla va
ser reconstruïda, a l'espai central es va bastir una poderosa torre poligonal, avançada i
damunt roca recrescuda amb terra, dominant qualsevol intent d'aproximació, les
dimensions de la qual feien possible la instal·lació d'artilleria, catapultae i ballistae que
dominaven i asseguraven el camí d'accés i per tant el de comunicació general.

L'abandonament sobtat i general del lloc i el desplaçament de la població en una nova
realitat urbana es va produir cap a la tercera dècada del segle I aC, coincidint amb la
fundació de Gerunda, probable llatinització de Kerunta, l'estructura triangular
fortificada de la qual damunt un petit promontori que dominava la via de comunicació
natural, la que seria la Via Augusta, accentuava la seva importància estratègica.

SOBRE L’OPPIDUM A “PEDRES DE GIRONA”.

En el si de les guerres de Sertori (82-72 aC), vers el 77 aC Pompeu edificà un
oppidum (plaça forta emmurallada) sobre la Via Heraclea (la futura Via Augusta) per
defensar-la i lluitar contra el sediciós Sertori, de la facció dels populares, que s'havia
aixecat en armes a la Hispània romana contra Sul·la, de la facció dels optimates i que
controlava el poder a Roma. D'aquesta fundació baix-republicana no hi ha cap text
antic ni inscripció, però sí evidències arqueològiques. L'existència de Girona en aquesta
ruta està documentada en un dels quatre vasos d'argent anomenats Apol·linars trobats
a Vicarello (Laci, Itàlia), en el que hi figuren totes les mansions o parades del camí
entre Gades (Cadis) i Roma.

________________________________________________________________
*Josep Maria Nolla, a l'article "Kerunta: L'oppidum de Sant Julià de Ramis", dins "De Kerunta a Gerunda"
*’’La Gerunda romana, Pedres de Griona’’

pag. 10