Page 256 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)
P. 256

DUBY, G., Guerreros y campresinos. Desarrollo inicial de la economia europea (500-
                           1200) Madrid. 1980.
                     DURLIAT, J., Les finances publiques de Dioclétien aux Carolingiens (284-899),
                           Sigmaringen. 1990.
                     ESTEVA, L. i PALLÍ, L., Els llocs de la vall d'Aro, Guissalis i el monestir guixolenc (889-
                           1191), Sant Feliu de Guíxols. 1995.

                     FÀBREGA, A., Diplomatari de la Catedral de Barcelona. Documents dels anys 844-1000,
                           Barcelona. 1995.

                     FELIU, G., "L'impuls urbà i mercantil", Història Política, Societat i Cultura als Països
                           Catalans. La formació de la societat feudal. Segles VI-XI, Barcelona, 252-269. 1998.
                        "La Población", Historia de España Menéndez Pidal. Vol. VII,, 2 a parte; La España cris-
                           tiana de los siglos VIII al XI, Madrid, 362-392. 1999.
                     FELIU, G., i SALRACH, J. M. (dir.), Els pergamins de l'Arxiu Comtal de Barcelona de
                          Ramon Borrell a Ramon Berenguer I, Barcelona. 1999.

                     FREIXAS, P. i NOLLA, J. M., "Geofísica i arqueologia. La catedral romànica de Girona a
                           la vista", Lambard. Estudis d'art medieval, XIV, Barcelona, 147-172. 2001-2002.

                     FREIXAS, P., NOLLA, J. M., PALAHÍ, L., SAGRERA, J. i SUREDA,  M., La catedral de
                           Girona. Redescobrir la seu romànica. Els resultats de la recerca del projecte
                           Progress, Girona. 2000.

                     GALERA, A., Diplomatari de la vila de Cardona (966-1276), Barcelona. 1998.
                     GONZALVO, G. (ed.), Les Constitucions de Pau i Treva de Catalunya (segles XI-XIII),
                           Barcelona. 1994.

                     GUICHARD, P., Al-Andalus. Estructura antropológica de una sociedad islámica en
                           Occidente, Barcelona. 1976.

                     GUILLERÉ, Ch. (ed.), Llibre Verd de la ciutat de Girona (1144-1533), Girona. 2000.

                     JEHEL, G. i RACINET, P., La ville médiévale. De l'occident chrétien a l'orient musulman.
                           V-XV siècle, París. 1996.

                     JULIOL, G., Llibre Vermell de la ciutat de Girona (1188-1624), Girona. 2001.
                     JUNYENT, E., Diplomatari de la Catedral de Vic. Segles IX-X. I, Vic. 1980.

                     KING, P. D., Derecho y sociedad en el reino visigodo, Madrid. 1981.

                     LAURANSON-ROSAZ, C., L'Auvergne et ses marges (Velay, Gevaudan). Du VIII au XI siè-
                           cle. La fin de le monde antique?, Le Puy-em-Velay. 1987.

                     — "La romanité du Midi de Van Mil: le point sur les sociétés méridionales"  La France de
                           l'an Mil a cura de R. Delort, París. 1990.
                     — "La "mutación feudal" una cuestión controvertida",  Historiar, 4, Barcelona, 12-31.
                           1999.
                     LEPELLEY, C., director, La fin de la cité antique et le début de la cité médiévale. De la fin
                           du IIIe siècle à l'avènement de Charlemagne,  Bari. 1996.
   251   252   253   254   255   256   257   258   259   260   261