Page 258 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)
P. 258

MARTÍNEZ, C. i ROSSIGNOL, N., "Le peuplement du Roussillon, du Conflent et du
                          Vallespir aux IX et X siècles", Annales du Midi, 87, 139-165. 1975.
                     MAYER, M., "Castrum quod vocatur clausuras", Rivista di Studi Liguri, LIX-LX,
                          Bordighera, 207-212. 1993-1994.

                     MILLÀS i VALLICROSA, J. M., Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya caro-
                           lángia, Barcelona. 1987.

                     MONSALVATJE, F., "Los monasterios de la diócesis gerundense", Noticias históricas, XIV,
                           Olot. 1904.

                     MUNDÓ, A. M., "L'autenticitat del sermó d'Oliba de Vic sobre sant Narcís de Girona",
                          Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, XXII, Girona, 97-114. 1975.

                     —, Obres completes I. Catalunya, de la romanitat a la sobirania. Barcelona. 1998.

                     NEGRE, P., "La villa de Torroella de Montgrí y sus primitivos señores", Anales del
                          Instituto de Estudios Gerundenses, IV, Girona, 78-128. 1949.

                         "Castelló de Ampurias: de villa rural a capital del condado", Anales del Instituto de
                          Estudios Gerundenses, XII, 89-172. 1958.
                     NOIZET, H., "Le monastère de Saint-Martin de Tours et la Loire aux IX-X siècles",
                           Geoarchéologie de la Loire moyenne,  Angers, 48-65. 2001.

                     NOLLA, J. M., "El lloc de la ciutat" Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XLII, Girona,
                           151-162. 2001.

                        "L'obra de la Seu. Un temple per a una església", La catedral de Girona. L'obra de la
                           Seu, a cura de P. Freixas i J. M. Nolla, Barcelona, 99-114 (Catàleg de l'exposició
                           celebrada a Girona del 19 de setembre al 30 de novembre de 2003). 2003.

                     — editor, F. Aicart, J. Burch, E. Canal, M.  Figueras, J. Llinàs, M. del M. Llorens, J. M.
                           Nolla, L. Palahí, G. de Prado, J. Sagrera, M. Sureda i J. Tremoleda, Pla de Palol. Un
                           establiment romà de primer ordre a Platja d'Aro, edició a cura de J. M. Nolla,
                           Castell-Platja d'Aro. 2002.

                     NOLLA, J. M. i CASAS, J., Carta arqueològica de les comarques de Girona. El poblament
                           d'època romana al nord-est de Catalunya, Girona. 1984.

                     NOLLA, J. M., PALAHÍ, L. i VIVÓ, D., "El castellum de Sant Julià de Ramis. Una peça dins
                           una estratègia global de defensa del territori", Els castells medievals a la
                          Mediterrània nord-occidental, (Arbúcies, març de 2003). En premsa.

                     NOLLA, J. M. i SUREDA, M., "El món funerari antic, tardoanatic i altomedieval a la ciu-
                           tat de Girona. Un estat de la qüestió" Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XL,
                           Girona, 13-66. 1999.

                     ORDEIG, R., Les dotalies de les esglésies de Catalunya (segles X-XII), vol. I, Vic. 1993.

                        Les dotalies de les esglésies de Catalunya (segles XXII), vol. II, Vic. 1994.
                         Catalunya carolíngia IV. Els comtats d'Osona i Manresa, Barcelona. 1999.

                     —, Diplomatari de la Catedral de Vic. Segle XI, I, Vic. 2000.
   253   254   255   256   257   258   259   260   261   262   263