Page 260 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

SALRACH, J. M., El procés de formació nacional de Catalunya (s.VIIIIX), Barcelona.
1978.
— "Del estado romano a los reinos germánicos. En torno a las bases materiales del
poder del Estado en la Antigüedad Tardia y la Alta Edad Media", De la Antigüedad
al Medioevo. Siglos IV-VIII. III Congreso de Estudios Medievales. Fundación Sánchez
Albornoz, Madrid, 95-142. 1993.
— "Bases materials de l'Estat a l'època carolíngia. L'exemple dels comtats catalans ", El
poder de l'Estat: evolució força o raó. Segones jornades de Debat. Centre de Lectura
de Reus, Reus, 49-96. 1993.

La formación del campesinado en el occidente antiguo y medieval, Madrid. 1997.
"Tres mots polèmics; villa, mas i alou en època carolíngia", El mas medieval a
Catalunya. Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, 19, Banyoles, 9-
28. 1998.
— "Los grupos sociales", Historia de España Menéndez Pidal. Vol VII, segona part. La
España cristiana de les siglos VIII al XI, Madrid, 395-426. 1999.
SETTIA. A., "Assetto del popolamento rurale e coppie toponimiche nell'Italia padana
(secoli IX.XIV)", Studi Storici, 1, Roma. 1995.
SILLIÈRES, P., "Le paysage rural et la mire en valeur du territoire de la cité gallo-romai-
ne d'Elusa (Eauze, Gers, France)", Isturitz, 8, Baiona. 1997.
SIMÓ, M. I., "Aportación a la documentación condal catalana (siglo X)", Miscelánea de
estudios dedicados al profesor Martín Ocete. Vol Il. Granada, 1011-1036. 1974.
SOBREQUÉS, S., Els grans comtes de Barcelona, Barcelona. 1961.
SOBREQUÉS, S., RIERA, S., ROVIRA, M., ORDEIG, R.. Catalunya carolíngia V. Els com-
tats de Girona, Besalú, Empúries i Peralada. (2 vols). Barcelona. 2003.
SUREDA, M., VIEIRA, G., SAGRERA, J., BURCH, J. i NOLLA, J. M., "Excavacions al cas-
tell de Bufalaranya (Roses, Alt Empordà) ", Cinquenes Jornades d'Arqueologia de
les Comarques de Girona, Olot, 207-209. 2000.
TO, L., El monestir de Santa Maria de Cervià i la pagesia: una anàlisi local del canvifeu-
dal, Barcelona. 1991.
"El marc de les comunitats pageses; villa i parròquia en les diòcesis de Girona i Elna
(final del segle IX – principi de 1'XI)", Catalunya i França meridional a l'entorn
de l'any 1000. Actes del Col-loqui Internacional Hug Capet, Barcelona, 212-239.
1991.
TOUBERT, P., Castillos, señores y campesinos, Barcelona. 1990.

UDINA, A., La successió testada a la Catalunya altmedieval, Barcelona. 1984.
UDINA, F., El archivo condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio crítico de sus fon-
dos, Barcelona. 1951.
VAES, J., "Nova construere sed amplios vetusta servire": la réutilisation chrétienne d'é-
difices antiques (en Italie), XI Congrés International d'Archéologie Chrétienne,
Roma, vol. I, 299-321. 1989.
VILLANUEVA, J., Viaje literario a las iglesias de España. XIV, Viaje a Gerona, Madrid. 1850.
ZUCCHITELLO, M., Tossa; la formació d'una vila. El comte, l'abat i els tossencs (segles IX-
XII), Tossa de Mar. 1998