Page 251 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

a diverses institucions eclesiàstiques. Encara a mitjan segle XI els comtes definien el
terme com nostrifisci Lacustarie, quan renunciaren als seus drets sobre el veí terme de
Solius (Feliu i Salrach 1999, 902-903). D'aquesta manera hom perpetuava, sota domini
comtal, una unitat administrativa sens dubte força antiga. Malauradament el caràcter
genèric dels documents ens impedeix concretar quines eren les uillae i uillares esmen-
tades a Llagostera en 914; segurament en serien integrants alguns o gran part dels veï-
nats de l'actual terme municipal.
Els casos citats de les valls d'Aro, d'Anglès, d'Arbúcies i de Llagostera no són, ni de
bon tros, els únics exemples que podríem citar de termes intermedis o vegueries al com-
tat de Girona. Encara que amb menys volum d'informació també podríem parlar de
Maçanet, Caldes, Tossa o Palafrugell, nuclis que mostren una influència que anava més
enllà d'una simple villa, o també les valls de Llémena o d'Hostoles, aquesta última pro-
bablement la valle Guntrani citada en 922. En general podem observar com la singula-
ritat de les valls o vegueries situades a la perifèria del comtat és més evident, mentre que
la seva presència es difumina a la àrea central, com si la major proximitat a la capital
gironina tingués alguna relació. Tampoc no hem d'oblidar que en molts casos hi ha una
relació evident entre les vegueries o valls del segle X i els termes castrals o feudals del
segle XI —com hem vist a la vall d'Aro—, però aquest plantejament ja ens portaria massa
lluny de l'objectiu d'aquest petit estudi.

Conclusions

Els exemples citats anteriorment ens mostren l'existència d'un nivell administratiu
intermedi entre les unitats locals —les villae— i els pagi i comtats, que estructuraven el
graó més alt de la governació territorial: el concepte valle serveix per nomenar-los. No
hi ha una relació explícita dels càrrecs de govern que dirigien aquests territoris, però els
vicarii o veguers citats des del segle IX com a subalterns dels comtes eren segurament
els seus possessors, hereus d'una tradició administrativa que es remuntava als temps del
baix imperi, encara que la concreció de llurs funcions territorials calgui cercar-la en
temps de les monarquies germàniques.
A Girona el nom de vicaría no surt mai citat en referir-se a aquesta circumscripció
territorial: la més freqüent és Vall, un nom que no es relaciona només amb aquest tipus
d'unitats físiques —la vall d'Aro, la vall d'Anglès, la vall d'Arbúcies, la de Tossa o de Santa
Coloma—, car s'utilitzà també en casos de termes planers com el de Llagostera. Són uni-
tats que poden gaudir d'una gran integració, com passa per exemple amb la Llagostera
comtal del segle X endavant, o bé d'una gran diversitat jurisdiccional que trobem per
exemple a la vall d'Anglès ja en el segle IX. Les seves característiques no romanen immu-
tables. El terme de la vall d'Aro era un domini reial íntegre a final del segle IX, però l'ar-
ribada dels bisbes i comtes al llarg del segle X afegirà una major complexitat, refermada
amb la constitució del cenobi de Sant Feliu de Guíxols. Ja en el segle X la feudalització
del seu espai es complicà amb la intromissió dels barons de Pals i l'aixecament del cas-
tell d'Aro o de Benedormiens.