Page 249 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

participaren els comtes (Ermessenda i Ramon Berenguer), el bisbe Pere Roger i els mag-
nats Gausfred Vidal de Pals i la seva esposa Quíxol, que va donar el domini jurisdiccio-
nal del castell, amb les seves rendes, a l'abat Llandric de Sant Feliu (Marca 1688, doc.
núm. 223). La presidència de la comtessa en la cerimònia era, al nostre entendre, un se-
nyal del caràcter públic de l'acte, car les funcions de defensa que hauria de dirigir el cas-
tell eren de competència de la potestas representada pels comtes, però la presència dels
senyors de Pals, que actuaren com a feudataris del castell des d'aleshores, indica fins a
quin punt la noblesa territorial adquiria el protagonisme en el comandament del territo-
ri, car era a ells a qui pertocaria el manteniment de les funcions militars del castell sota
la jurisdicció de l'abat guixolene, encara que ni les condicions especificades en el docu-
ment de 1041 no permeten concloure que el castell termenés tota la vall d'Aro –el docu-
ment només parla de la defensa de la costa entre Calonge i Sant Feliu– ni tampoc el nom
del castell –Benedormiens– és gaire descriptiu,
– La Vall d'Anglès incloïa una uilla dita Palaciolo de Merlago, citada des dels anys 860
i 898 i altres citades en el segle X. La primera referència la trobem en el precepte que el
rei Carles el Calb va atorgar al monestir de Sant Medir i Sant Genís de Girona, on se cita-
va, entre moltes altres possessions confirmades "(...)ecclesiam Sancte Marie semper virgi-
nis et Sancti Mathei et Sancti Lohannis constructam in pago Gerundense, sita in loco qui
dicitur in ualle Anglesio, ipsas Salas seu palatiolum quod vocatur Merlac cum omnibus
appendicis suis(...)" (Pruenca i Marquès 1995, 30). Era l'església que després es conegué
com Santa Maria de la Cellera de Ter, aleshores un lloc –una uilla– coneguda com les
Sales o Palol de Merlac. Una referència semblant es feia l'any 898 en el judici que enfron-
tà el comte Gausfred i l'abat Lupursulleo de Sant Medir, en el qual es disputaven la pos-
sessió d'un (. )alaudo (..)in comitatu Gerundense in ualle Anglese, idest universalis
Palaciolo qui diciturMerlago cum fines et terminis suis(..)" (Pruenca i Marqués 1995, 34).
Com podem veure, l'abat i el comte es disputaven la jurisdicció de "tot" el Palol de Merlac,
la mateixa uilla citada el 860, que constituïa un dels apèndixs o termes menors de la cita-
da vall d'Anglès. L'abat va guanyar el plet esmentant al document de 860; el seu argu-
ment era indiscutible, perquè la donació de Carles el Calb, a més de l'església parroquial
de Santa Maria amb els seus béns, afectava també tota la uilla, com hem pogut veure.

Alguns textos posteriors ens parlen d'altres termes dins la mateixa vall. L'any 940 uns
esposos van fer donació d'un plantarium situat in comitatu Gerundense, in ualle
Anglese, in terminio Serra/ta (Pruenca i Marquès 1995, 37). L'any 949 el comte Borrell va
atorgar diverses uillae al monestir de Santa Maria d'Amer, acabat de consagrar, entre les
quals es citava la uilla que dicitur Loreddo cum finibus et terminis suis (Pruenca i
Marquès 1995, 38), encara que el lloc, que esdevingué Sant Julià del Llor, no aparegui
relacionat explícitament amb la vall d'Anglès. L'any 973 uns esposos van vendre una
terra amb fruiters i castanyers situada "(..)in comitato lerundense, in ualle Angles, infra
terminio de Riba Freicta velad ipso Frexano" (Pruenca i Marquès 1995, 47). Un altre cop
trobem la fórmula habitual de localització –el comtat, la vall o terme gran, la uilla o
terme menor i l'indret concret, quan aquest tenia un nom propi. L'any 979 uns esposos
van vendre una terra in comitatu Gerundense, in ualle Anglese, infra terminio de
Sucorranio –el veïnat de Sant Climent d'Amer– (Marqués 1997, 59-60). L'any 983 el levi-
ta Oliba Llobet va donar al seu fidel Freder un alou situat "(. )in comitatu Gerundense
in ualle Angles, in uilla que dicítur Ventaliol (..)et in alio loco in iam dicta ualle, in uilla
quem dicunt Verdegario" (Martí 1997, 124). Com podem veure, la vall d'Anglès era un
terme relativament extens que aplegava diversos termes menors com les citades uillae
de Palaciolo de Merlac, Lauro, Sucorranio, Riba Freicta, Venta/iol, i Verdegario. D'altra
banda, la citació de la vall en aquests documents és molt significativa: la vall s'esmenta