Page 250 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

entre el terme superior, el pago o comitatu, i el menor, la uilla, la qual cosa ens fa enten-
dre que la vall correspon a una entitat administrativa intermèdia entre els pagus o comi-
tatus i la uilla.
El futur d'aquestes uillae fou divers; Palol de Merlac prosperà i esdevingué el poble
i municipi de la Cellera de Ter. La seva condició de principal, i potser únic, centre parro-
quial de la vall abans del segle XI, segurament no va ser aliè a aquest esdevenidor.
Sucorranio o Secoruny acabà perdent el seu nom primigeni, d'arrel llatina, esdevingué
Sant Climent d'Amer, i agafà el nom de la seva parroquial, com van fer tantes poblacions
medievals. Verdegario va esdevenir un simple mas, avui el mas Verdaguer, encara visi-
ble sota els cingles de Sant Roc. Lauro esdevingué Sant Julià del Llor, amb parròquia prò-
pia potser des del segle XI. Però desconeixem totalment l'esdevenidor de Riba Freicta o
Ventaliol, que no han deixat toponímia coneguda a la vall. En aquest punt, no podem
oblidar l'absència de referències a l'indret on s'aixecà el castre d'Anglès, que després de-
senvolupà un poble castral al seus peus i que restà vinculat parroquialment a Santa Maria
de la Cellera fins a les darreries del segle XVI. Tot sembla indicar que l'actual població
d'Anglès tingué un inici tardà i vinculat al castell, sota l'aixopluc del qual va créixer i
que, a manca d'un nom propi, agafa el del castell que senyorejava tota la vall, versem-
blantment des del segle XI.
– La vall d'Arbúcies és citada com un terme que inclou diverses uillae i uillares els
anys 900 i 923. En el primer any trobem un document de venda d'una part d'una vinya
situada in ualle Arbucias in appenditio Palacio Felmiro (Junyent 1980, 28-29), és a dir
un palau –terme menor equivalent a una uilla– formant un apèndix o nucli principal
d'un altre de més gran, una vall. L'any 923 tingué lloc ja consagració de 1'ecclesiam sanc-
ti Quirici in ualle Arbucias sitam (Ordeig 1993, 118). Encara que en aquest cas el terme
descrit de la vall ho era en la seva condició de parròquia, hom assenyalava l'existència
de diverses uillae: les d'Arbúcies, Lliors i Vilanova, i alguns uillares —Nespleda, Vaca
Morta, Romagós, Falgueres...— i altres unitats menors. Desconeixem quin era l'origen
familiar del promotor de la nova església, però no podem deixar de notar que el text
l'esmentava com el nobilissimi viri Gayribertus, la qual cosa ens indica la seva alta con-
dició social. No podem deixar de recordar que les notícies esparses que tenim sobre la
vall d'Arbúcies des del segle XI ens diuen que era un domini vescomtal dominat des del
castell de Montsoriu. Era aquesta la seva condició ja a principi del X? El cert és que no
ho sabem.
— La vall de Llagostera ja era esmentada l'any 881 com el límit occidental de la vall
d'Aro, com ja hem vist més amunt en citar els límits de la vall d'Aro. Però era molt més
clara la referència a les seves uillae i uillares l'any 914 en el document de venda que va
fer Emo femina a la comtessa Garsenda de "ipsa medietate de ualle que uocant
Locustaría (...)cum finibus et terminibus suis, cum uillis et uíllaríbus (...)ecclesiis, domos,
curtes(..)" (Rossell 1945, 391). La definició dels seus límits, que arribaven fins la vall
d'Aro i Penedes per llevant, al mar a migdia, Massanet i Caldes per ponent i Cassà i la
riera de la Verneda al nord, ens dóna una idea precisa de la seva extensió: el terme abas-
tava gran part de l'actual municipi de Llagostera –excepte el veïnat de Penedes– i també
el terme de Tossa, si més no fins a la segona meitat del segle X.
Cal entendre que la compra afectava la meitat del terme, que fins aleshores havia estat
en mans d'una família immunista, car la venedora recordava que venia la seva porcione,
quantum in ipsos preceptos de regali donacione insertum est. Desconeixem si l'altra mei-
tat ja era comtal o va ser adquirida posteriorment; des d'aleshores el terme de Llagostera
es mantingué íntegrament sota domini comtal des de principis del segle X. Des de mit-
jan segle, els testaments comtals acostumaven a deixar drets sobre masos de Llagostera