Page 247 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

"( ..)nullus comes nec vicecomes nec viccarius aut aliqua potestas(..) ", podria intervenir
a les citades possessions (Marquès 1993, 116). Sembla evident que la referència a la
potestas indicava la seva condició d'autoritats públiques. Aquestes referències, a les quals
podríem afegir moltes altres, mostren com els vicaris o veguers integraven el tercer nivell
de l'administració comtal carolíngia.

Les vegueries i llurs precedents

Quin era l'àmbit territorial d'actuació d'aquests uicarü? En primer lloc, hem de tenir
en compte que tots els funcionaris desenvolupaven la seva tasca sobre un espai concret,
que sovint prenia un nom derivat del funcionari corresponent. Així sabem que bisbes i
comtes, que inicialment feien les seves funcions en el marc de les antigues ciuitates de
tradició romana, amb el temps desenvolupen la seva acció en el marc d'un episcopatus
i un comitatus, termes que feien referència a un àmbits administratius sovint divergents,
malgrat el seu origen comú, la ciuitas antiga, com veiem en el cas de Girona.
Si des del segle IX existeixen comtats i bisbats, podem parlar també de vegueries o
àmbits administrats per als vicaris o veguers? A la documentació catalana dels segles IX
i X sobresurt, de vegades, un nom corresponent a un àmbit de nivell intermedi entre la
uilla i el territorium, pagus o comitatus, aquest nom és el de vall, especialment a les
terres dels Pirineus, però també a les gironines. Jordi Bolòs ja ens ha advertit de l'anti-
gor i la solidesa d'aquesta demarcació quan explica: "(..)a mesura que hom dedica a
analitzar l'organització de l'espai en una etapa anterior a l'any mil, sadona de la
importància que tenien les demarcacions de mida mitjana en l'organització de l'espai
carolingi. Algunes d'aquestes circumscripcions potser es crearen en temps de la conques
però sabem del cert que moltes tenien l'origen en un moment anterior i que s'a- -tafranca,
daptaren perfectament al nou marc administratiu imposat pels nous funcionaris de
Carlemany(..) La paraula vall' surt d'una manera insistent en la documentació de la
Catalunya carolíngia a l'hora de situar els béns seents en un territori determinat, sobre-
tot a les terres pirinenques(..)" (Bolòs 1999, 387). Sembla clar que aquest àmbit admi-
nistratiu gaudia d'una gran solidesa i tradició, tal com mostra el fet que moltes valls i
vegueries es perllonguessin en els districtes castrals plenament desenvolupats des del
segle XI, però ja plantejats en la reorganització administrativa que Guifré el Pilós plan-
tejà a les terres reconquerides de la Catalunya central des de les darreries del segle IX.

Les valls o vegueries a la Girona carolíngia

Disposem de nombroses referències a l'existència de termes al comtat de Girona
abans del segle XI, anomenats generalment valls. En l'Atles del comtat de Girona 785-
993, Jordi Bolòs i Víctor Hurtado reconegueren les valls d'Amer, Llémena, Arbúcies,
Farners, Aro, Hostoles (Guntrani o Condreu), Anglès, Terri, Llagostera i Tossa –una des-
ena–, a més de territoris com Girona, Caldes i la Bisbal (Bolòs i Hurtado 2000, 66-67).
D'altra banda, sabem que els termes d'algunes valls o vegueries poden haver sofert
canvis –agregacions o amputacions–, causades pels interessos de les autoritats laiques o
religioses. Així sabem que una part de la vall d'Aro va ser segregada per constituir el
terme del monestir de Sant Feliu de Guíxols en algun moment entre els anys 921 i 939.
També trobem des de l'any 966 el terme de la vall de Tossa donat pel comte Miró al
monestir de Santa Maria de Ripoll, un terme que mig segle abans pertanyia a la juris
Llagostera. Però fins i tot en aquests casos les noves unitats adoptaren les -dicció de
mateixes funcions administratives sota la competència de llurs senyors.