Page 248 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

Com a mostra d'aquesta realitat administrativa i territorial hem triat els casos de les
valls d'Aro, d'Anglès, d'Arbúcies i de Llagostera. La relativa abundància de les seves fonts
escrites poden ajudar-nos a copsar millor les seves característiques i la seva evolució.

– La vall d'Aro surt citada des del 881 com un terme íntegre que el rei Carloman va
donar al bisbe Teuter en 88 1: "(..)Uallem Arez cum omni integritate et regia in propie-
tatem concederemus(...) ualle et ex eius appendiciis" (Abadal 1926-1952, 135). El text
també esmentava els límits de la vall: "(...)ad orientique parte usque ad mare, a parte
meridiei usque Tursam, ad occidentals usque terminium Locustarii, a parte uero circae
usque ad terminium Romanianum et Colonica ". Tots aquests llocs eren citats com a ter-
mes en documents posteriors, la qual cosa remarca la condició d'unitat administrativa de
la vall concedida pel monarca al bisbe gironí. Per la naturalesa de la donació, cal enten-
dre que aquesta es referia al domini eminent o públic sobre ella; el bisbe adquiria la
potestat fiscal i administrativa sobre la vall, que era allò que li podia donar el rei. Això
vol dir que segurament hi havia propietats particulars a la vall, de diferents magnituds i
condicions, com ara els alous dels hispans repetidament citats pels documents dels
segles X i XI (Nolla (ed.) 2002, 183-196). La condició de terme també era evident al pre-
cepte atorgat al bisbe Servus Dei en 899 on s'esmentava: "(...)in Gerundense (...)uilla-
res qui sunt in ualle Arace quem adquisivit Teutharius epíscopus, in ecclesiis(...)"
(Marqués 1993, 93-96). Era evident que la vall d'Aro era esmentada com un terme on hi
havia vilars i esglésies, a més d'altres béns públics. La vall també era citada en el docu-
ment de compra de la meitat dels drets públics que la comtessa Garsenda va fer a la
veïna vall de Llagostera l'any 914. Els límits d'aquesta per la banda de ponent eren in
termines de ualle Arace vel Penitense. L'any 921, la mateixa comtessa va comprar al laic
Sendred un alodem situat infra fines de ualle Arate (Blanco 1991, 72-75). Gràcies a les
afrontacions sabem que aquest alou era l'actual terme de Solius, uns dels appendicia o
uillares de la vall d'Aro citats en els documents dels any 881 i 899 (Nolla (ed.) 2002, 189-
190). El precepte del rei Carles el Simple al bisbe Guiu de l'any 922 encara citava el
domini episcopal a la vall, però ara limitat a la uilla Malveto cum terminis suis, et est in
Areze (Marquès 1993, 117-119). Pocs anys després, en 939, es fa present aquest terme
de Malveto –Santa Cristina d'Aro–, en la cessió que el bisbe Guiu va fer a la comtessa
Riquilda (Blanco 1991, 75-79), a canvi d'un alou de la comtessa a Palau de Santa Eulàlia.
Aquests documents de principi del segle X presenten una diferència significativa res-
pecte als del segle IX. La uniformitat jurisdiccional de la vall sembla trencar-se en profit
de diversos alous o dominis com els comtals i episcopals citats. Sembla que el bisbe hagi
vist pertorbat el seu domini per la intromissió dels comtes i comtesses que semblen
guanyar terreny en aconseguir, per exemple, l'alou de Malvet. Aquesta incipient frag-
mentació jurisdiccional es complica amb la fundació –o refecció– del monestir de Sant
Feliu de Guixols, obra dels comtes Sunyer i Riquilda en una data desconeguda, però que
podem situar poc abans de 939 (Nolla (ed.) 2002, 191-192). La dotació inicial segurament
va ser recollida al precepte d'immunitat del rei Lotari l'any 968 (Catalunya romànica V,
1991, 268), on s'esmentaven, entre altres, els alous que el monestir tenia a Fenals, Olivos,
ualle Arace, Spanitate..., un fet que ens permet observar com el nom de la vall d'Aro ja
només definia un dels termes de la vall –el de la uilla de Malvet–, i era necessari espe-
cificar els altres termes o uillae, sense oblidar el mateix terme de Sant Feliu –l'actual
municipi– que els comtes haurien donat al monestir en el moment de la seva fundació.
En la segona meitat del segle X podem observar com la jurisdicció sobre la vall ja es
repartia entre tres senyories: comtal, episcopal i monacal.
Malgrat tot, la consistència del primitiu terme de la vall es mantingué en el segle XI,
quan es va aixecar el castell de Benedormiens –avui Castell d'Aro–, una tasca en la qual