Page 68 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.
P. 68

La  liquidació  de  les  propietats  jueves  es  va  fer  en  molt  males  condicions  i  a  preus

                  modestos. Entre d'altres, Lleó Avinai, jueu d'una notable família, que habitava la casa
                  contigua  de  la  tercera sinagoga,  va  vendre  en  nom  propi  i  el  de  la  seva
                  esposa, Estrugona,  el  dia  28  de  juny,  la  seva  casa  a Miquel  Escolà,  beneficiat  de  la
                  catedral. L'import de la venda va ser de 60 lliures i l'edifici cal qualificar-lo de notable,
                  en aquella època, de gran superfície i de bella estructura. El mateix dia, Jucef Piera, va
                  vendre  també  la  seva  casa  familiar,  situada  al  sud  de  la  de  Lleó  Avinai,  a Antoni
                  Baldomar, canonge de la catedral, per un preu de 15 lliures barcelonines. El 12 de juliol
                  els  regidors  de  l'aljama venien  a Pere  Grau  Terrades una  casa  que  havia  estat
                  antigament escola o sinagoga dels jueus. En el document s'insisteix que es tractava de
                  l'antiga sinagoga. El preu de la venda va ser de 10 florins. El 9 de juliol es va vendre el
                  conjunt d'edificis on se situava la tercera sinagoga. Es tractava d'un conjunt de cases
                  contigües:  les  escoles  de  l'aljama,  la  casa  de  les  dones,  l'hospital  i  el micvé.  Va  ser
                  comprada per Jordi Rafart, prevere beneficiat de la catedral, per un import inferior a la
                  meitat de la venda de la casa de Lleó Avinai. Finalment, el dia 29 de juliol, a punt ja
                  d'abandonar  la  ciutat,  Bonastruc  Benvenist,  jueu  important  i  econòmicament  molt
                  potent, va vendre la seva casa del carrer de Sant Llorenç al doctor en lleis Joan Serra,
                  que  va  pagar-ne  30  lliures.  Molts  pensaven  que  l'exili  seria  temporal,  com  aquest
                  Bonastruc Benvenist, que va vendre els seus béns amb la condició de poder recuperar-

                  los si tornava en el termini d'un any. Però els jueus mai no van tornar a Girona. L'any
                  1492 va desaparèixer definitivament la comunitat jueva de Girona. Tot i que la Inquisició
                  va intentar esborrar tot record de la seva presència, l'herència dels jueus va persistir a
                  la ciutat, i encara avui, més de cinc-cents anys després, els carrers del call mantenen viu
                  el record d'aquella comunitat que va viure a Girona durant més de set segles.

































                                      *Img:Antiga casa de Lleó Avinai.//www.girona.cat/call/ruta/



                                                                                                 pag. 68
   63   64   65   66   67   68   69   70   71   72   73