Page 63 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

Durant aquesta època, entre els anys 1276-1278, van començar les queixes de Jaume

I al bisbe de Girona per l'actitud de certa part del clergat, que des del campanar de la
catedral i les cases de l'Església apedregaven el call, fets que ja s'havien produït
anteriorment, especialment per Divendres Sant. La comunitat jueva també havia vist
com horts, vinyes i sepultures del cementiri de Montjuïc havien estat destruïdes. El rei
va instar les autoritats civils i eclesiàstiques perquè aquests fets no es tornessin a repetir,
però, per a Catalunya i per a Girona en particular, s'acostaven temps difícils. La situació,
en començar l'any 1285, era un punt desesperada per al rei. L'ocupació de Sicília de 1283
va enfrontar el rei Pere el Gran tant amb la casa d'Anjou, expulsada de l'illa, com amb el
rei de França i amb el Papa. Ja el dia 8 de febrer de 1283 el rei havia ordenat als jueus de
Girona que paguessin la meitat de les obres que es feien per millorar les defenses
urbanes segons l'antic costum, en previsió d'un atac de l'exèrcit francès. D'altra banda,
el dia 25 de gener de 1284, el rei va decretar que des del Dimecres Sant fins passada la
Pasqua els jueus no sortissin del call, en previsió de possibles disturbis i per a la seva
pròpia salvaguarda.

Tal com temia el rei, la croada papal, recolzada i dirigida pel rei de França Felip el Gran
l'Ardit, va creuar els Pirineus després d'algunes temptatives. Pere el Gran, amb un
exèrcit més reduït, va decidir abandonar Figueres i Peralada i fer-se fort a Girona. En
arribar a la ciutat el rei va trobar-hi els almogàvers saquejant el call. Actuant amb
contundència, va restablir la situació i es va poder dedicar a preparar la defensa de la
ciutat. Va delegar el comandament de la plaça a Ramon Folch de Cardona, senyor del
castell de Gironella, que es va fer fort en el perímetre emmurallat de la Força Vella. El
dia 28 de juny de 1285 va començar el setge dirigit personalment per Felip III de França.

Al dia següent, un document reial informava els seus oficials que els jueus havien
abandonat la ciutat amb les seves famílies i els ordenava no exigir-los peatge i assegurar-
ne la protecció.

El 1373 l'eix central del call ja es coneixia oficialment amb el nom de carrer Major del

Call. El barri jueu s'estenia a banda i banda de l'actual carrer de la Força i moltes cases
de jueus descansaven, en un dels seus costats, sobre la muralla de la ciutat, que discorria
paral·lela al carrer de les Ballesteries. Entre aquests edificis s'aixecava la segona de les
sinagogues, en un espai actualment ocupat per les cases que es troben davant de les
escales de la Marededeu de la Pera (pujada de la Catedral). El 1386 Pere el Cerimoniós,
preocupat sempre per la defensa de la seva ciutat, considerada la «clau del regne», va
manar derruir les edificacions que hi havia adossades a la muralla.

Moltes cases del call jueu i del Mercadell estaven adossades al mur de la ciutat i, sovint,
recolzades directament sobre la muralla.

pag. 63