Page 58 - Recoplicació d'estudis, esdeveniments i aproximació de la vida a la ciutat.

casos, quan estudiem la història dels jueus de Girona ho fem des de la perspectiva de
la història pròpia de la nostra ciutat. La història jueva de Girona es pot dividir en tres
grans períodes, que coincideixen amb tres etapes distintes de relació entre els jueus i

la ciutat:
Primer període: del segle IX al XII

Constitueix el que podem considerar l’etapa d’origen, evolució i formació de la

comunitat jueva de Girona. D’aquests primers temps, en sabem poca cosa. Els jueus
gironins que van arribar cap el 890 a la ciutat eren unes cent persones i participaven de
diverses maneres en la vida econòmica i social de la ciutat. Però ni estaven formalment

organitzats i constituïts en comunitat, ni tenien call o barri propi, ni gaudien encara
d’una posició social destacada que els permetés actuar en la política, en l’administració

o en les finances.

Segon període: del segle XII a la primera meitat del segle XIV

Es tracta del que podem anomenar “període daurat” dels jueus gironins. Al llarg

d’uns dos-cents anys (1150-1348), la comunitat jueva de Girona va lluir esplèndida.
Eren benestants, alguns d’ells rics, tenien accés als negocis i a les finances estatals,

jugaven un paper important en l’administració i fins i tot en la política, i
desenvolupaven una cultura i una mística, la càbala, que va donar renom universal a la
ciutat. En aquell període, la comunitat va créixer demogràficament fins assolir la xifra

més alta de població, ratllant les vuit-centes persones. Aquest nombre equivalia, en
aquella primera meitat del segle XIV, a un 7% o 8% del total de la població gironina. És

d’aquesta etapa de la que podem parlar més extensament i amb més coneixement del
que fou la vida i la comunitat jueva a Girona. És el període del qual s’ha conservat més
i millor documentació, i l’esplendor de la Girona jueva és un fet constatat i estudiat

extensament.

L’organització social

Les comunitats jueves catalanes, entre elles la de Girona, tenien una condició

jurídica que les diferenciava de la comunitat cristiana. Ja feia molt temps que els grans
dignataris cristians havien decidit que els jueus serien considerats legalment com a

béns propis del rei. Eren servi regis, elements al servei del rei. El monarca podia usar-

pag. 58